MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7643 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-9, f. 40r

Publicació de la fitxa: 2022-08-12
Darrera modificació: 2023-07-25
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Dietari
Per unitat productora:Municipal

Matèria

AnatomiaBarberBarber-cirurgiàCirurgiàFísicMedicina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Fons municipal: Actes protocol·laris
Signatura:vol. 08/1B.XXV-9, f. 40r
Òlim:Consell de Cent, 1B.XXV Dietari de l'antic Consell barceloní, 1

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 març 1442
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

El cadàver d'un home penjat per alcavoteria reincident és lliurat als metges i barbers de Barcelona perquè en puguin fer la dissecció anatòmica.

Text

Transcripció:«.M.CCCC.XLII. [...] Març [...] Dijous .XV. — Lo dit .XV. die del mes de març fou penjat en aquesta ciutat un hom valencià appellat Guillem Lobech, lo qual en lo passat, en virtut del privilegi de la dita ciutat, hic fou perpetualment bandejat per alcavot, que si tornava dins la ciutat o sos térmens que fos escobat e, aprés, si hi era trobat, que fos penjat pel coll en tal forma que naturalment morís. E dins lo primer bandejament fou atrobat dins la ciutat e per ço fou pres e escobat, e despuys, dins lo segon bendejament, ço és digmenja proppassat, dins la vila de Sant Boy e en lo alou de mossenyor Johan Torrelles, senyor de la casa del Puig, qui es dins los dits térmens, lo dit home fou trobat e pres per lo honorable mossenyor Bernat Margarit, cavaller, vaguer de Barcelona, e lo die de vuy fou penjat, sens que noy calgué altre juy de prohòmens, cor ja eren estats fets per ells los dits bandejaments segons lo dit privilegi e ús de aquell. E fort poch aprés que lo dit home fou penjat, fou liurat als metges e barbés a instància lur per ço que de aquell fahessen nothomia».

Observacions

Transcripció de Schwartz, Carreras & Voltes 1892-1975, ortografiada i corregint-ne alguns errors evidents. El cognom probablement és Llobet («Lobeth»).

Bibliografia

Edicions:Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 431-432
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., p. 32
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 218-219, doc. 136
Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 194
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).