MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7642 (25 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1900, ff. 28r-29r

Publicació de la fitxa: 2022-08-12
Darrera modificació: 2022-08-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Privilegi
Per unitat productora:Reial

Matèria

AnatomiaMedicinaPrivilegisUniversitats

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1900, ff. 28r-29r
Òlim:Gratiarum 11

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 juny 1391
Lloc:Aitona (Segrià)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I el Caçador, a instància de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, atorga que, a partir d'ara i per sempre, cada tres anys els metges de la dita Facultat obtinguin el cos d'un condemnat, d'una o altra religió, i, després d'haver-lo ofegat en aigua a la vista de tothom, puguin fer-hi la dissecció anatòmica. El monarca ho atorga perquè considera que redunda en el bé públic i en la millora del coneixement mèdic.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant

Text

Transcripció:«Pro studentibus medicinam in Studio Ilerde.

Nos, Johannes, Dei gratia rex Aragonum et cetera [=Valencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie]. Licet interiora per exteriora judicia judicentur et eciam arbitrentur, atamen firmiora et veritate constantiora persistunt que ad occulum patent quam que probacionum seu experienciarum forma ad veritatem deducuntur, idcirco, ad ingentem supplicacionem pro parte universitatis Studii Artis Medicine Generalis civitatis Ilerde et medicorum ejusdem propterea nobis factam, tenore presentis nostri privilegii cunctis temporibus valituri statuimus, ordinamus ac eciam universitati Studii predicti et medicis ac lucubeantibus in eodem, presentibus et futuris, concedimus quod, infra tres annos a data presentis nostri privilegii inantea continue computandos et ex post de triennio in triennium, perpetuo, bajulus, vicarius et curia seu paciarii ac probi homines vel alii quicumque officiales civitatis predicte seu ille vel illi eorum ad quem seu quos pertineat seu spectet quomodocumque, cum per vos, universitatem predictam seu medicos ejusdem, requisiti fuerint, tradant et dent ac tradere et dare teneantur unum hominem, cujuscumque legis seu status existat morti atamen ejus demeritis exhigentibus condempnatum, vobis, dictis medicis Studii seu civitatis Ilerde antefate, sic quod quacumque manerie seu specie mortis quem ejus demeritorum occasione subire debeat minime obsistente, palam coram omnibus qui eum videre sic obire voluerint, per officiales nostros predictos in aqua judicialiter demergatur et inibi penitus sufocetur quo ab hac luce, modo et forma predictis sublato, per juncturas et partes ac arterias corporis pro videndo membrorum occultorum disposicione intercipiatur et incidatur ad vestre omnimode libitum voluntatis, que incissio apud medicos anathomia nominatur; qua quidem incisione seu mutilacione per eos facta, corpus seu cadaver ipsius sic defuncti per vos tradatur ecclesiastice sepulture. Mandantes per presens privilegium nostrum dictis bajulo, vicario et curie paciarisque ac probis hominibus et ceteris officialibus dicte civitatis et aliis ad quos spectet, presentibus et futuris, quatenus hominem predictum in quolibet triennio cum per vos, medicos qui nunc estis vel fuerint pro tempore in dicta civitate seu per majorem partem vestrum seu eorum, requisitus seu requisiti fuerint, ut prefertur, tradant, liberent atque dent pro dicta experiencia seu anathomia fienda, omni difficultate cessante. Injungentes nichilominus inclito infanti Martino, duci Monlisalbi, carissimo fratri nostro ac in omnibus regnis et terris generali gubernatori, ceterisque universis et singulis officialibus nostris, presentibus et futuris, et aliis eciam ad quos spectet quatenus privilegium et ordinacionem nostras hujusmodi teneant inviolabiliter et observent, tenerique et observari faciant inconcusse et non contraveniant seu aliquem contravenire permitant aliqua ratione, cum nos, ob utilitatem et comodum rei publice et cum predicta in lumen et verificacionem artis medicine redundent, sic de certa sciencia fieri ordinaverimus et velimus. In cuius rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostre magestatis sigillo inpendenti munitam. Datum in loco d'Aytona, tercia die junii, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo primo, regnique nostri quinto.— Signum + Johannis, Dei gratia regis Aragonum et cetera. — Rex Johannes. — Testes sunt: Eymericus de Scintillis, Poncius de Perillionibus, majordomus, Bernardus Margariti, Franciscus Çagarriga, milites, et Guillelmus de Vilarnau, camerarius domini regis predicti.— Sig + num Bernardi de Jonquerio, secretarii dicti domini regis, qui mandato ipsius hec scribi, fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea .VIª. “officiales nostros predictos”. — Dominus rex mandavit mihi, Bernardo de Jonquerio. Vicecancellarius, qui eam vidit, dixit fore expedita. Petrus Margall. Probata».

Bibliografia

Edicions:Flórez de Setién (1747 - 1918), España Sagrada: theatro ..., vol. 47, doc. 354-355, doc. 76
Bofarull i Mascaró (1847-2003), Colección de documentos ..., vol. 6, pp. 411-413, doc. 128
Citacions:Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., p. 104
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 136
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).