MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7626 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-8

Publicació de la fitxa: 2022-08-01
Darrera modificació: 2022-09-04
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Dietari
Per unitat productora:Municipal

Matèria

Dictamen mèdicDonesFísicFísic-cirurgiàMestreReinaSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Fons municipal: Actes protocol·laris
Signatura:vol. 08/1B.XXV-8
Òlim:Consell de Cent, 1B.XXV Dietari de l'antic Consell barceloní, 1

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8-20 novembre 1436
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Dictamen mèdic sobre una malaltia de la reina d'Aragó Maria de Castella, consort d'Alfons IV el Magnànim, efectuat per Guillem Estela, Pere Pau, Francesc de Pedralbes, Pere Roig, Pere Descoll, tots metges (físics) de la ciutat de Barcelona, i Gabriel Garcia, físic de la reina, adreçat als consellers del rei (8/11/1436). Pocs dies després, Arnau Fontanals, físic-cirurgià de la reina, i Joan Pou, metge de Lleida, hi van fer addicions (16/11/1436). Dies més tard, aquests darrers i els esmentats Pere Pau i Gabriel Garcia redactaren les conclusions (30/11/1436), per les quals determinaren que la reina patia una malaltia hipocondríaca (esplènica o miràquia), amb perill de mort sobtada, que cursava amb febre hèctica que podia esdevenir quartana crònica, i que la recuperació era difícil.
Persones relacionades
1. Guillem Estela (fl. 1416 – 1436) - atorgant
2. Pere Pau (fl. 1401 – 1453) - atorgant
3. Francesc (II) de Pedralbes (fl. 1407 – 1453) - atorgant
4. Pere Roig (fl. 1436) - atorgant
5. Pere Descoll (fl. 1401 – 1436) - atorgant
6. Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458) - atorgant
7. Arnau Fontanals (fl. 1431 – 1454) - atorgant
8. Joan (I) Pou (fl. 1436 – 1456) - atorgant
9. Maria de Castella (1406 – 1458) - beneficiari

Text

Transcripció:«Memorial dels motius e col·lacions haüdes per los metjes e cirurgians dejús scrits sobre lo accident de la persona de la molt excel·lent senyora reyna.

Dijous, a .VIII. del mes de noembre, any .M.CCCC.XXXVI., mestre Guillem Stela, mestre Pere Pau, mestre Ffrancesch de Pedralbes, mestre Pere Roig, mestre Pere Dezcoll, de la ciutat de Barcelona, e mestre Gabriel Garcia, físich de la dita senyora, haüdes entre ells col·lacions sobre dit accident, prenosticaren la persona de la dita senyora ésser perillosa no solament de longa malaltia més encare de encorriment de mort sobtosa, per ço com sovint encorre en sincopitzar que sobtosa mort prenostica, e per ço, encare, com és en passió ypocòndrica, de la qual molt sovint se en seguexen accidents molt mals, e per ço, encare, que és disposta a devenir a ètica, la qual causa se presumex venir de tristícia, per rahó de la qual lo cors de la dita senyora és marasmat o consumit. Les quals cosas quasi de continent foren intimades e lestes al molt reverend senyor En Dalmau, archabisbe de Seragoça, e a monsenyor Ffrancesch d'Aranda, consellers del senyor rey.

Enaprés, divenres, a .XVI. del dit mes de noembre, mestre Arnau Fontenals, cavaller, e Johan Pou, de Leyda, mestres en arts e medicina, haüdes sobre lo dit accident col·lacions ensems ab los dits mestre Pere Pau e mestre Gabriel Garcia, loant la prenosticacio damuntdita, ajustaren lo dit sincopitzar meneçar a perill de mort sobtosa per ço com sovint e fort e sens causa manifesta li sobrevé, e per ço digueren la dita malaltia ésser difícil de curació, com de lonch temps ençà és mala disposició in splene e encara are assats gran durícia, les quals cosas són de difícil irridicació. Juxta illud, inveterata discrasia transit in habitum et respuit extirpari.

Aprés, dimarts, a .XX. de noembre, any dit, los dits mestre Johan Pou, Arnau Fontanals, mestre Pere Pau, mestre Gabriel Garcia, entenent sol·lícitament en la cura de la persona de la dita molt alta senyora, ordonaren una cèdula en la qual, per e ab molts capítols, divisiren lo dit accident, al·legant molts doctors de medicina, segons la concorrència del dit accident, e a cascuna divisió de accident fferen les conclusions dejús scrites:

[1] Primerament, discorrent lo dit accident, conclogueren la dita senyora entre les altres haver passió qui s'appella ypocondriaca splenetica o mirarxia, per la qual, e per moltes al·legacions fetes en la dita cèdula, los dits metges conclogueren que lo dit accident pot prenosticar perill de mort sobtosa. [2] Ítem que serà molt difícil e luny, ans quasi imposible, de perfecta irridicació. [3] Ítem, més, prenosticaren de ésser ètica majorment com la dita senyora sie ja demacerada e consumpta en sa persona. [4] Ítem, per tant com la dita senyora havie dat en febre, no contrestant li vengués de tres en tres dias, però attès lo temps de obtumpne, duptaren que donàs en ffebre cronice, maxime quartane».

Observacions

Transcripció de Schwartz, Carreras & Voltes 1892-1975, ortografiada i corregint-ne alguns errors evidents.

Bibliografia

Edicions:Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 356-357
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 55-56 (text del Manual)
Bassegoda (6/10/1918), "Un dictamen mèdich del sigle XV" (text del Manual)
Citacions:Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., p. 28
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 288
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).