MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc76 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 58/23, f. 80r

Publicació de la fitxa: 2014-06-11
Darrera modificació: 2022-09-16
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Convinença
Per unitat productora:Notarial

Matèria

BarberCirurgiaCòpiesEscrivà/copistaLlibresTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:58/23, f. 80r
Òlim:Bernat Nadal, manual de 22/09/1399 a 2/03/1400

Data i lloc

Datació:expressa
Data:29 gener 1400
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere Sant, barber de Barcelona, convé amb Bernat Monells, escrivà de Barcelona, que no procedirà legalment contra ell malgrat que, sense la seva autorització, ha fet una còpia per a Francesc Riba, barber de Barcelona, del tractat de cirurgia de Guiu de Chaulhac, que li havia deixat en comanda feia cosa d'un any per a fer-ne una sola còpia destinada a Bernat Soler, barber de Barcelona, i que Monells li restitueix en perfecte estat. Són testimonis de l'acta: Francesc Soler, barber, Joan Sapena, candeler de seu, i Miquel Pere, escrivà, tots de Barcelona.
Persones relacionades
1. Pere Sant (fl. 1400) - atorgant
2. Bernat Monells (fl. 1400) - beneficiari
3. Bernat Soler (fl. 1400 – 1421) - esmentat
4. Francesc Riba (fl. 1400) - esmentat
5. Bernat Nadal (fl. 1385 – 1432) - notari
6. Francesc Soler (fl. 1380 – 1404) - testimoni
7. Joan Sapena (fl. 1400) - testimoni
8. Miquel Pere (fl. 1400) - testimoni

Text

Transcripció:«Petrus Sant, barbitonsor, civis Barchinone, attendens me, unus annus vel circa est lapsus, comendasse vobis Bernardo Monells, scriptori, civi Barchinone, quendam librum meum artem cirurgie vocatum Guido de Caylach, causa translatandi eundem et alium librum ex eodem extrahendi et scribendi, ad opus scilicet Bernardi Soler, barbitonsoris, civis dicte civitatis, tantum; attendens etiam quod vos, facto ipso libro seu translato ad opus dicti Bernardi Soler, licentia et permissu a me minime obtentis nec etiam per vos petitis, ex eodem libro meo aliud translatum fecistis sive librum alium scripsistis ad opus Ffrancisci Riba, barbitonsoris, civis Barchinone; et vos hesitetis seu dubitetis ne in futurum vobis <vel> vestris per me vel meos ratione dicti mei libri, quem vobis, ut predicitur, comendavi, et ratione etiam translati sive libri, per vos ad opus dicti Ffrancisci Riba ab eodem libro meo sine meis licentia et permissu facti seu scripti, quo aliqua petitio vel demanda in judicio vel extra fieri posset, idcirco confiteor et recognosco vobis dicto Bernardo quod dedistis et restituistis mihi dictum meum librum sincerum sub illo statu quo erat tempore quo ipsum comendavi et in aliquo non deterioratum. Et ideo renunciando et cetera. In testimonium et cetera. Preterea convenio et promitto vobis quod ego et mei per nos vel interpositam personam non faciemus, proponemus vel movebimus vobis vel vestris aliquam questionem, petitionem vel demandam et cetera. Immo super omni actione, questione et cetera, quas contra vos vel vestros facere possem, impono michi et meis scilentium sempiternum. Promittens predicta habere rata et cetera. Iuro et cetera. Hec igitur et cetera. — Testes: Ffranciscus Solerii, barbitonsor, Johannes de la Pena, candelarius cepi, et Michael Petri, scriptor, cives Barchinone».
Llibres
1. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim
Observacions:Segurament en català, pel perfil dels interessats, per l'enorme interès que hi demostren, i per la forma com es dóna el nom de l'autor («Caylach»). Hernando 1994 i 1995 dóna com a títol el que és només una descripció del contingut («quendam librum meum artem cirurgie») i Ferragud 2005 n'infereix que l'obra era en llatí. En aquest cas, «transladar» significa evidentment copiar i no traduir. Compareu el préstec i la disputa pel llibre amb els consignats a Sant Mateu (Baix Maestrat) - Arxiu Municipal de Sant Mateu - Protocols notarials – prot. de Pere Comí, 1434 – Procura, Notarial – 8 abril 1434 i a Marsella [Marseille] - AD13 - Archives notariales – 351 E 319, s. f. – Contracte, Notarial – 20 gener 1436.

Bibliografia

Edicions:Hernando i Delgado (1994), "Escrivans, il·luminadors ...", pp. 257-258, doc. 72
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 2, pp. 651-652, doc. 449
Reproduccions:AHPB: Arxiu digital
Citacions:Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", p. 448
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 259
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 134
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).