MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7564 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 523, ff. 115v-116r

Publicació de la fitxa: 2022-04-15
Darrera modificació: 2022-11-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

CondolInfantaMestreOculistaOftalmologiaReinaViatges

Llocs / territoris

Territoris:Alemanya (imperi)València (regne)
Localitats:ValènciaViena [Wien]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 523, ff. 115v-116r
Òlim:Curie 3, pars Iª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 setembre 1330
Lloc:Miedes de Aragón

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Alfons III el Benigne dona el condol a la seva germana Isabel per la mort del seu marit Frederic I d'Habsburg, rei dels Romans (Frederic III), li comunica que, tal com demanava, ha escrit als rei d'Hongria i de Bohèmia [sobre les seves possessions i rendes], i també que ha seleccionat un metge [oculista], anomenat Jaume Roca («quendam medicum nomine Jacobum Rocha»), que és expert en la malaltia [oftàlmia] que pateix, per trametre-li, demanant-li que el rebi bé i que li compensi el mèrits i l'esforç que farà en tan llarg viatge.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Isabel d'Aragó (1301 – 1330) - destinatari
3. Jaume Roca (fl. 1329 – 1330) - beneficiari

Text

Transcripció:«Illustri et magnifice domine Elizabet, olim Romanorum regine, sorori nostre karissime, Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comes Barchinone, salutem et debitam consolacionem recipere in quo est hominum vera salus. Recepimus litteram vestram super notificacione mortis illustris Ffrederici, dive recordacionis, Romanorum regis, que nondum nobis per aliquem certum nuncium extiterit intimata queque nobis plurimum ingrata advenit et amara, recensendoque sua gesta laudabilia debemus de eo racionabiliter tristari [...] et dolore. Licet igitur dicti regis obitus vobis et nobis ac nonnullis sit dampnosus, tamen considerantes quod divinis disposicionibus contraire non possumus nec debemus, cogimur de huiusmodi obitu debitum recipere consolamen. Quare predilectionem caram, quantumcumque possumus, rogamus in Domino et ortamur quatenus de ipsius regis obitu sic consolacionem debitam assumetis et consolacionis exemplum prestetis aliis qui sunt vestri. Nos autem si actenus nunquam ad honorem et comoda vestra procuranda prompti fuimus, in futurum de illa esse disponimus prompciores. Ceterum scribimus, prout petiistis, illustribus regibus Ungarie et Boemie et litteras nostras tradi mandavimus nuncio vestro presencium portitori. Eciamque procuravimus quendam medicum nomine Jacobum Rocha ad vos transmittere, quem expertum audivimus super infirmitate quam passa estis, rogantes vos quatenus, ipsum benigne recipiendo, velitis eidem, attentis eius meritis et laboribus longevis itineris que respectu vestri non dubitavit assumere, prosequi graciis et favoribus opportunis. Datam in loco de Miedes, aldea Calatayubii, .IIIIº. nonas septembris, anno Domini .Mº.CCCº.XXXº. — Petrus Lupeti, mandato regio facto per vicecancellarium».

Observacions

Transcripció de Finke 1908-1922, revisada, amb la puntuació modificada i afegint-hi la iussio.
Quan es va enviar aquesta carta, Frederic I d'Habsburg feia mesos que havia mort (13/01/1330), i la mateixa Isabel també era morta (12/07/1330).

Bibliografia

Edicions:Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, pp. 555-556, doc. 262 (1)
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).