MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7561 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 521, f. 127v

Publicació de la fitxa: 2022-04-14
Darrera modificació: 2022-11-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Credencial
Per unitat productora:Reial

Matèria

MestreOculistaOftalmologiaReinaSalut/malaltiaViatges

Llocs / territoris

Territoris:Alemanya (imperi)València (regne)
Localitats:ValènciaViena [Wien]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 521, f. 127v
Òlim:Curie 2, pars Iª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:28 juliol 1329
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Alfons III el Benigne comunica a Frederic I d'Hasburg (Frederic III d'Alemanya, rei dels Romans), espòs de la seva germana Isabel, que, estant molt preocupat per la malaltia (oftàlmia) que aquesta pateix, ha fet cercar pels seus regnes un metge [oculista] que pugui guarir-la i ha seleccionat mestre Jaume Roca («magistrum Jacobum sa Rocha»), el qual li tramet proveït de la present carta credencial per tractar la malaltia de la reina.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Jaume Roca (fl. 1329 – 1330) - beneficiari
3. Isabel d'Aragó (1301 – 1330) - beneficiari

Text

Transcripció:«Illustri principi velut ffratri nobis karissimo Ffrederico, Dei gratia Romanorum regi semper augusto, Alfonsus, per eandem rex et cetera [=Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comes Barchinone], salutem et votive prosperitatis augmentum. Excellencie vestre harum serie intimamus quod nos, anxii et solliciti existentes circa curam infirmitatis serenissime domine Elisabet, Romanorum regine, consortis vestre karissime, sororis nostre, perquiri fecimus in regnis nostris si quem invenire possemus qui sibi posset salutis remedium adhibere. Sicque invenimus magistrum Jacobum sa Rocha, exhibitorem presencium, quem confestim ad partes ipsas mandavimus accessurum, quique cum Dei auxilio, ut pro certo didicimus, dicte regine salutis medicinam ministrabit. Verumtamen, quare effirmo tenemus, vos novelle recreacionis materiam asumpturum, quociens de nobis vobis felicia nunciantur, propterea serenitati vestre ad gaudium nunciamus quod, divino munere, una cum regalibus nostris fruimur beneficio sospitatis, rogantes excellenciam vestram ut statum et successus vestros utinam felices et memorate regine, sororis nostre karissime, ac inclitorum liberorum vestrorum nobis vestris apicibus reseretis. Datam Valencie, quinto kalendas augusti, anno Domini .Mº.CCCº.XXº. nono. — Bartholomeus de Podio, mandato regio facto per Bonanatum de Petra».

Observacions

Transcripció de Finke 1908-1922, revisada, amb la puntuació modificada i afegint-hi la iussio.

Bibliografia

Edicions:Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, pp. 551-552, doc. 258
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).