| París - Archives nationales - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 |
| Publicació de la fitxa: 2022-04-13
Darrera modificació: 2022-11-03 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Lluís Cifuentes |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | bibliografia |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Lletra |
| Per unitat productora: | Senyorial |
| Matèria |
| Físic – Jueus – Metge (minories) – Nobles – Oculista – Oftalmologia |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | França (regne) – Montpeller (senyoria) |
| Localitats: | Lunèl – Montpeller [Montpellier] |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | París - Archives nationales - Trésor des chartes |
| Signatura: | J 320, Toulouse XI, núm. 95 |
| Òlim: | Signatura segons Laborde 1875. Altres signatures:
Ibid. [Trésor des chartes, Toulouse, sac 11], nº 94 (Devic-Vaissète 1737).
Trésor des Chartres de Toulouses [sic], 1253 sac 11, nº 94 (Pansier 1904).
(Devic-Vaissète 1737 designen amb el núm 94 tant aquest document com una carta del capellà d'Alfons a Lluís IX de França, mentre que Laborde 1875 dona els números 94 i 95 a aquests dos documents. Vegeu Observacions). |
| Data i lloc |
| Datació: | estimada |
| Data: | 31 maig 1253 |
| Lloc: | Lunèl |
| Llengua |
| Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| Carta de Ramon Gaucelm, senyor de Lunèl, al comte de Tolosa Alfons de Poitiers, el seu senyor, sobre les gestions que ha fet per fer-li anar el metge oculista jueu Abrahim, que ara viu als territoris de la Corona d'Aragó però prové dels països musulmans, perquè li tracti una afecció ocular. Li comunica que ha rebut una carta seva, duta per Philippe Salsaire, [el seu capellà], i d'acord amb les instruccions que conté, ha parlat amb dos jueus de Lunèl i, amb ells i altres, ha investigat què se sap del jueu pel qual el comte s'interessa, que diu que és expert en les malalties dels ulls, i ha descobert que així és i que ha fet saber als esmentats jueus de Lunèl que si el príncep pot distingir el verd del blau i pot veure objectes petits, el podrà curar en poc temps. També ha descobert que el dit metge jueu és dels dominis del rei d'Aragó (Montpeller?) i es diu Abrahim, i que hi va arribar dels països musulmans fent de mercader, i que és molt ric. Sabut això, li ha enviat els dits jueus de Lunèl i l'esmentat Philippe per fer-lo anar a visitar el comte, prometent-li tots els salconduits que volgués, perquè el dit Abrahim tem que el comte el retingui contra la seva voluntat. Certifica al comte que si s'hi nega, anirà personalment a trobar-lo, tant a ell com al rei [Jaume I] d'Aragó, per fer que vagi a visitar-lo d'una manera o altra. L'informa que els dits jueus i l'esmentat Philippe ja han tornat i que Abrahim s'hi avé i diu poder-lo curar, com li ha comunicat més amunt, però demana que el comte li faci arribar un salconduit i una petició al rei d'Aragó perquè l'autoritzi a viatjar. Gaucelm pensa que el rei no s'hi oposarà i demana al comte que li enviï els dos documents pel portador de la present i ell els farà arribar als destinataris, però que tingui en compte que Abrahim demana la màxima discreció. |
| Persones relacionades |
| 1. Ramon (V) Gaucelm de Lunèl (c. 1205 – 1269) - atorgant |
| 2. Alfons de Poitiers (1220 – 1271) - destinatari |
| 3. Abrahim (fl. c. 1252 – 1253) - esmentat |
| 4. Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) - esmentat |
| Text |
| Transcripció: | «Serenissimo et karissimo domino suo Alfonso, filio domini regis Francie, Dei gratia illustri comiti Pictavie et Tholose, marchioni Provincie, R[aimundus] Gaucelmi, dominus Lunelli, fidelis suus, salutem cum parata in omnibus ad sua placita voluntate. Literas vestre celsitudinis, quas Phylipus Salsarius nobis attulit, recepimus crastina Asscentionis Domini, intellectis verbis, que ipse ex parte vestra nobis retulit diligenter, et incontinenti locuti fuimus cum illis duobus judeis nostris, quos hostendit dictus Phylippus, de quibus dictis judeis nos ad plenum confidimus, et cum eis et quibusdam aliis inquisivimus diligenter qualiter ipsi sciebant quod ille judeus, pro quo nobis scripsistis, haberet tantam scienciam in egritudinibus occulorum, et pro vero invenimus quod dictus judeus diu et sepius expertus fuerat in egritudine supradicta; et dictus judeus dixit predictis judeis nostris quod si inveniret tantam virtutem in vestro occulo quod possetis discernere inter colorem viridem et lividum sive blavum, vel quod possetis discernere etiam rem parvam ab alia infra breve loci spacium, promittit dictus judeus, in capitis sui periculo, in brevi tempore vos sanare. Et dictus judeus est de terra domini regis Aragonum, et vocatur Habrahym, et venit de terra Sarracenorum ad illas partes, causa mercadarie, et est valde dives. Et, audita certitudine quam dicebat, mittimus ad eum dictos duos judeos nostros, et dictum Phylipum, ut procurent quod ad vos veniat, omni mora postposita, et nos ei promittimus et etiam promittemus quascumque securitates ipse voluerit. Ipse enim multum timet de suo corpore, quod ipsum velletis, ultra voluntatem suam, penes vos diucius [retinere]. Et sciatis quod, si dictus judeus venire noluerit propter eos, nos, in propria persona, tam ad eum quam ad [dominum] regem Aragonum ire proponimus, pro ipso modis omnibus adducendo. Et sciatis quod, inter alias securitates, ipse petit quod mittatis sibi vestras patentes literas de conductu, sicut sub tenore quem vobis mittimus, et quod mittatis domino regi Aragonum vestras literas deprecatorias, quod dictus judeus ad vos veniat, si oportuerit; nos tamen sine eo adventum suum credimus impetrare. Quas literas ambas predictas mittatis nobis, si placeat, per presentium portitorem, et sciatis quod judei nostri recesserunt a nobis cum dicto Phylipo, die dominica post receptionem literarum vestrarum, et nos in hiis et aliis, que possent cedere ad vestrum comodum et honorem, atenti sumus plusquam de nostris negociis perducere ad effectum. Et dictus judeus vult hec esse valde secreta. — Datum Lunelli, die sabbati post Assencionem Domini. — Et expediatis, si placet, cito cursorem». [Exterior:] «Domino [...] [sic] comiti Pictavie et Tholose». |
| Observacions |
| Transcripció i datació de Laborde 1875. — Sobre la datació: Vaissète datà aquest document en l'any 1253 ("An. 1253", a l'ed. Devic-Vaissète, vol. 3 [1737], col. 499-500, doc. 302). Feu dependre (vol. 3, p. 477, estudi) l'oftàlmia d'Alfons de Poitiers de la greu malaltia («gravi satis infirmitati detentus») arran de la qual feu vots per tornar a Terra Santa en ajut del seu germà Lluís IX de França segons un altre document sense any, adreçat al rei pel capellà d'Alfons, el mateix Philippe, que Vaissète datà tant abans de 1/12/1252 (en què situà la mort de la seva mare Blanca de Castella, citada viva al document, p. 477, a l'estudi) com vers 1253 ("Vers l'an 1253", a l'ed., vol. 3, col. 498-499, doc. 301). El mateix autor (p. 477, estudi) identificà aquesta greu malaltia d'Alfons amb la paràlisi que el cronista Mateu de París diu que se li declarà abans de la mort de Blanca. Laborde no discutí la datació del document d'Abrahim ("Lunel. [1253.] Samedi 31 mai"), però ressituà l'altre document al 1252, en data indeterminada abans de final de novembre ("[1252. Avant le 28 novembre]", en què datà la mort de Blanca, a l'ed. Teulet - Laborde - Berger - Delaborde (1863-1909), vol. 3 [1875], pp. 170-171, doc. 4030). A la vista de tot això, el document d'Abrahim també podria ser anterior a 1253. |
| Bibliografia |
| Edicions: | Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ..., vol. 3 (1737), col. 499-500, doc. 302  (ed. completa, regularitzada)
Teulet - Laborde - Berger - Delaborde (1863-1909), Layettes du Trésor des chartes, vol. 3 (1875), pp. 183-184, núm. 4055 (ed. completa)
Pansier (1904), "Les pratique de l'ophthalmologie ...", p. 11 (ed. fragmentària)
Pansier (1908), Anonymi tractatus de ..., pp. 104-105 (mateix text que Pansier 1904) |
| Citacions: | Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ..., vol. 3 (1737), p. 477 (context i datació)
Pernoud (1985), Saint Louis et le crépuscle de ..., p. 126 |
|
