MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7550 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 188r

Publicació de la fitxa: 2022-03-07
Darrera modificació: 2022-03-22
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

AlquímiaAlquimistaAmbaixadorBisbeConseller reialNobles

Llocs / territoris

Territoris:Castella-Lleó (regne)
Localitats:Ciudad Rodrigo

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1958, f. 188r
Òlim:Curie Sigilli Secreti 7

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 abril 1391
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan I escriu a Guerau de Queralt, el seu conseller i ambaixador a Castella, contestant una carta anterior d'aquest en la qual li comunicava la voluntat d'un bisbe castellà, expert en l'alquímia transmutatòria, de venir als seus regnes, si l'hi assegura alguna dignitat eclesiàstica. El rei es mostra escèptic, i alhora entès en la matèria, però autoritza el seu ambaixador a prometre al bisbe el que demana, si està disposat a demostrar el que pretén saber, i li diu que, en qualsevol cas, li plauria que vingués.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Guerau de Queralt (m. 1394/1396) - destinatari
3. Rodrigo (fl. 1384 – 1391) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo rey d'Aragó. — Mossèn Guerau, vostra letra havem reebuda e, entès ço que s'hi contenia, responem-vos que, si·l bisbe del qual nos fets menció sab la obra de l'alquímia axí perfetament com deïts, a nós plaurà de fer-li no solament los avantatges e profits que deïts, mas molts majors. E açò deïm per tal com duptam que axí sia lesta la sua obra, com deïts, car moltes obres havem vistes que eren bones de pes e de color, mas no tenien les de aur a ciment ni les d'argent a cenrada. E nós havem recepta d'argent fi passat per cenrada que fa argent qui és de pes d'or fi e axí moll com or fi e té a ciment, mas no ha la color, axí que no y fall àls per a fer-ne de fi sinó la color, e si ell la y sabia dar, no entenem que pus alta ni millor obra se pogués fer. E per ço, si ell ho sab, volríem [ms. volrien] fort sa venguda, car, noresmenys, per ventura, ell sab coses que fallen a nós en aquesta art e nós ne sabem que, axí mateix, ell ignora. E concloem que si·l dit bisbe sab fer argent qui tenga a cenrada e or qui puxa tenir a ciment, e que vós ne vejats a ull e nós ne puxam veure clara e certa experiència, nós som apparellats de procurar-li aquexa dignitat que demana e la major, si la volrà, que sia en nostra senyoria e encara en tota Castella, e de fer-lo .I. dels majors de nostra casa e pus acostats a nostre serviy. E d'açò li podets donar per nós segurament nostra reyal paraula, però guardats que no y siats decebut, axí com són estats molts, per les diverses e soptils maneres que·s tenen en semblants coses. Sobre açò nós li escrivim ab letra de creença a vós comanada e li trametem nostre saulconduyt, car, en tot cas, nos plaurà fort que ell vinga. E si, per aventura, no volia o no podia axí prestament venir, fets que·ns trameta alguna pocha de la medicina, pans o pólvora de què ell sap obrar, ab informació sobre quiny [sic] metall serà gitada e en quinya [sic] quantitat o pes de cascuna cosa, de guisa que·n puxam fer fer la prova. E si és tal com ésser deu, sia cert que, de present que ell sia ab nós, li metrem sos affers en tal pràtica e espatxament que·n serà consolat e content a tots los jorns de sa vida. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a .XX. dies d'abril de l'any .M.CCC.XCI. — Rex Johannes. — Gueraldo de Queralto. — Dominus rex mandavit mihi Petro de Beviure. — Probata».

Observacions

La credencial de Guerau de Queralt és registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 188v – Credencial, Reial – 20 abril 1391 i el salconduit, a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 188v – Salconduit, Reial – 20 abril 1391. És adreçat al bisbe de Ciudad Rodrigo, que no esmenta pel nom (molt probablement, Rodrigo), una diòcesi llavors molt afectada pel Cisma d'Occident i per la guerra entre Castella i Portugal. Ni Luanco ni Font identifiquen els personatges, i tampoc donen notícia del salconduit.

Bibliografia

Edicions:Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 1, pp. 64-66 (trad. esp.) i 206-207 (ed.) ("Registro n.º 1598")
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 131-132 (amb llacunes)
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 390
Beaujouan (1967), La science en Espagne aux XIVe et ..., p. 39 (es refereix al document sense citar-lo, a partir de Luanco)
García Font (1976), Historia de la Alquimia en ..., p. 146 (de Roca, sense citar-lo; el rei "se permite aconsejar a cierto prelado")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).