MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7533 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1862, ff. 90v-91r

Publicació de la fitxa: 2022-01-19
Darrera modificació: 2022-01-19
Bases de dades:MedCat
Fons:David Nirenberg

Descripció

Autor:Gemma Escribà; Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Comissió
Per unitat productora:Reial

Matèria

AljamaFísicJutgeMetge (minories)Plet

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:FigueresPerpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1862, ff. 90v-91r
Òlim:Comune 38

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 novembre 1394
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I comissiona Hasdai Cresques, jueu, habitant de Saragossa, perquè resolgui la causa exposada per Jacob de Ganges (o Gauges), físic, jueu, abans de la vila de Perpinyà i que ara ha traslladat el domicili a Figueres, perquè a Perpinyà no tenia suficients mitjans de vida per a ell, la seva esposa i la seva família. L'aljama de Perpinyà, assegurant tenir un document pel qual l'apel·lant jurà que no hi tornaria sense un permís dels seus secretaris, sota pena de ser bandejat, li ha aplicat aquesta pena quan ell hi ha tornat sense aquest permís, perquè entén que aquell document que li van fer jurar era per a altres qüestions. El rei comissiona el rabí i jutge de Saragossa no únicament perquè cal decidir segons la llei hebraica i ell n'és expert, sinó perquè tothom a l'aljama de Perpinyà és part implicada.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Hasdai Cresques (c. 1340 – 1410/1411) - comissari
3. Jacob de Gange (fl. 1353 – 1402) - beneficiari

Text

Transcripció:«Jacob de Gauges, fisici, judei ville de Ffigueres. — Johannes, Dei gratia, rex Aragonum et cetera. Magistro Azay Cresques, judeo, habitatori Cesarauguste, gratiam suam. Querelose fuit coram nobis expositum, pro parte Jacob de Gauges, fisici, judei olim ville Perpiniani, nunc vero habitatoris ville de Ffigueres, quod cum ipse, nuper videns quod in dicta villa Perpiniani vitam suam et uxoris ac domus seu familie sue nequaquam poterat neque potest aliqualiter sustentare, aliamam ville ipsius deserverit et suum transtulerit domiclium ad dictam villam de Ffigueres, secretarii dicte aliame Perpiniani, vigore cuiusdam publici instrumenti quod habere asserunt continentis prefatum exponente, mediante sacramento et sub pena de vet, in ebrayco vocati erem, promisisse quo nunquam a predicta aliama recederet absque ipsius aliame secretariorum licenciam, et quomodo recessit ab eadem non petita ipsorum secretariorum licenciam, per illos qui in scola sive sinagoga prefate aliame faciunt officium prefatum exponentem fecerunt et faciunt publicari per vedat et quod dictum fregit sacramentum, quod in ipsius exponentis ignominiam, difamicionem, preiudicium et iacturam asserit redundare, cum dictum instrumentum seu dicta promissio in eo contenta posito, quod per dictum exponentem facta fuerit ex certis iustis rationibus, nullius sint aut esse debeant efficacie seu valoris. Quorum obrem, supplicato nobis humiliter per eundem exponentem sibi super hiis de iusticie remedio provideri, nos, supplicacionem huiusmodi admittentes benigne, atte[n]to quod id per legem seu ius mosaycum habet decidi quorumque prefati secretarii et tota dicta aljama Perpiniani videntur partem in premissis facere et, per consequens, foret valde periculosum et suspectum prefato supplicanti si per aliquem aliama ipsa cognosceretur de eisdem, tibi, quem ad id valde suficientem et idoneum reputamus, huiusmodi negocium ducimus presentis serie comittendum. Mandantes tibi, expresse ac de certa sciencia, quatenus super causa seu questione iamdicta, vocatis partibus et earum ad plenum auditis rationibus, faciatis expeditum iusicie complementum breviter, simpliciter, sumarie et de plano, prout de iure ebrayco et ratione repereritis faciendum, maliciis et diffugiis omnibus postponitis e reiectis, comittentes tibi super premissis, et inde deppendentibus, emergentibus et connexis, vices nostras plenarie cum presenti. Datam Barchinone, .IIIª. die novembris, anno a nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. quarto. — Petrus Olzina. — Regius cancellarius, qui eam signatam expediendam transmisit. — Probatam».

Observacions

Vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1865, ff. 5v-6r – Manament, Reial – 7 juliol 1395.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).