MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7522 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Museu Nacional d'Art de Catalunya – núm. cat. 014329-000 (sala 30)

Publicació de la fitxa: 2022-01-05
Darrera modificació: 2022-10-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Epitafi
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Apotecari/especierMercaderSepulcre

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Gènova (república)
Localitats:BarcelonaGènova

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Museu Nacional d'Art de Catalunya
Signatura:núm. cat. 014329-000 (sala 30)

Data i lloc

Datació:estimada
Data:s. XIV segon quart
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Epitafi del sepulcre de l'apotecari Felip Jutge, ciutadà de Barcelona. Escrit en capitals gòtiques en un requadre situat al centre d'una llosa de marbre, amb restes de policromia, envoltat per quatre escuts heràldics, dos a cada costat, en columna, i tot plegat per una decoració de vinya (circells, pàmpols i raïm). L'escut és quarterat, al primer i al quart un llebrer corrent (en pal), sense collar; al segon i al tercer, una flor de lis, sense tija.
Persones relacionades
1. Felip Jutge (m. 1334) - atorgant

Text

Transcripció:«ANNO : DOMINI : Mº : CCCº : XXXº : IIIIº : IIIº : NONAS : DECEMBRIS
: IN : CIVITATE : IANUE : OBIIT : VENERABI
LIS : PHILIPUS : IUDICIS : CIVIS : BARCHINONE
: ET : EIUS : OSSA : FUERUNT : TRANSLATA : BAR
CHINONA : ET : IN : HOC : TUMULO : REPONITA : CUIUS
: ANIMA : PER : MISERICORDIAM : DEI : REQUIESCAT : IN : PACE : AMEN».

Observacions

Felip Jutge morí a Gènova el 3/12/1334 i les seves restes foren traslladades a Barcelona, a aquest sepulcre, que era a l'entrada de l'antic convent de Sant Francesc (Sant Nicolau de Bari) de Barcelona, enderrocat el 1837. La làpida forma part dels fragments llavors considerats notables del convent que foren retirats per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la qual la cedí en dipòsit al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona (1879), antecedent del MNAC. En la fitxa del MNAC no s'identifica l'apotecari ("Felipe Giudice") (5/01/2022).

Bibliografia

Edicions:Comes (1899-1900), "Descripción de la iglesia y ...", 2/22, any IV (nov. 1900) , pp. 739-740
Capmany i de Montpalau (1961-1963), Memorias históricas sobre la ..., vol. 3, p. 1023 (làpida) [ed. orig.: vol. 4 (1792), p. 100]
Reproduccions:MNAC
Monestirs.cat
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).