MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7518 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 458, f. 41rv

Publicació de la fitxa: 2021-12-30
Darrera modificació: 2022-01-04
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Aire i ambientFísicIndústriaPeritatgePinturaSalut/malaltiaSanejamentTècnicaTintoreriaVermelló

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 458, f. 41rv
Òlim:Comune 22, pars Iª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:26 juliol 1333
Lloc:Montblanc

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Alfons III el Benigne mana al veguer de Barcelona i el Vallès que, malgrat una ordre anterior suscitada per la protesta de la comanadora del monestir de Jonqueres (Barcelona, 6/04/1333), si li consta que s'ha revisat la situació exacta del taller de vermelló de Joan Albertí, apel·lant, per comprovar a quina distància exacta és del monestir i s'ha deliberat amb metges de física que les emanacions produïdes en la fabricació de l'esmentat vermelló no són nocives per a la salut ni poden fer emmalaltir les monges, els veïns o altres, tal com havia disposat el sotsveguer de Barcelona, permeti al dit Albertí i als seus operaris continuar l'activitat.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Joan Albertí (fl. 1333) - beneficiari

Text

Transcripció:«Alfonsus et cetera. Dilecto suo vicario Barchinone et Vallense vel eius locumtenenti, salutem et cetera. Dudum, vobis scripsimus cum littera nostra continencie subsequentis: "Alfonsus, Dei gratia, rex Aragonum, et cetera. Dilecto suo vicario Barchinone vel eius locumtenenti, salutem et cetera. Intelleximus pro parte comendatricis et conventus dominarum monasterii Beate Marie de Joncheriis, ordinis sancti Jacobi, et cetera". Incerto [sic] toto tenore ipsius littere, que data fuit Barchinone, III° nonas aprilis, anno predicto [=1333]. Et post datam fuit additum quod sequitur: Sane, cum intellexerimus quod, ante quam vobis misissemus litteram supradictam et mandatum contentum in ipsa littera, fecissemus determinatum seu cognitum fuerit, ut asseritur, per Ffrancischum de Bagiis, iurisperitum Barchinone, iudicem seu cognitorem ad predicta assignatum per Berengarium Basseti, tunc subvicarium Barchinone, viso ad occulum loco in quo dictus homo, nominatus Johannes Alberti, opperatur de dicto virmilione, viso etiam quantum distat dictum monasterium a domibus sive operatorio in quibus dictus Johannes opperatur de dicto virmilione, habitaque, ut dicitur, deliberacione cum medicis phisice quod fumus qui prodiit ex fabricacione ipsius virmilionis non est nocibilis nec infert malam sanitatem dictis monialibus nec gentibus circumvicinis ne aliis, fueritque nobis, pro parte dicti Johannis Alberti humiliter supplicatum ut ei, super hiis, dignaremur de opportuno remedio providere. Ideo, supplicacione ipsa benigne suscepta, cum dicta littera mencionem non faciat de determinacione seu cognicio per dictum iudicem seu cognitorem facta quod in dictis domibus poterat dictus supplicans sine infeccione et dampno dictarum monialium et aliorum vicinorum facere virmilione, ideoque, dicta nostra littera subrepticia videatur, vobis dicimus et mandamus quatenus, si est ita constito vobis de determinacione seu cognicione predicta, permittatis dictum Johannem Alberti et eius factores seu operarios operari virmilionem in domibus supradictis, dicta littera nostra vel mandato per nos eius occasione facto in aliquo non obstante. Datam in Montealbo, septimo kalendas augusti, anno Domini millesimo .CCCº.XXXº. tercio. — Berengarius Sala, ex peticione provisa per vicecancellarium».

Observacions

Transcripció de Mutgé 1994, revisada.
El manament anterior és registrat a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 457, f. 271r – Manament, Reial – 3 abril 1333.

Bibliografia

Edicions:Mutgé i Vives (1994), "Documents sobre vida ciutadana i ...", pp. 306-307, doc. 47
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).