MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7460 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2243, f. 99v

Publicació de la fitxa: 2021-11-27
Darrera modificació: 2021-11-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

BanysFebresReiSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Garriga, la (Vallès Oriental)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2243, f. 99v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 maig 1400
Lloc:Garriga, la (Vallès Oriental)

Llengua

Català

Contingut

Regest

El rei Martí l'Humà comunica al cavaller Ramon de Reixac que, havent pres els banys termals a la Garriga, ha millorat de les febres quartanes que havia contret i ha guarit d'altres dolències que tenia, i li demana que no el vagi a veure, com en tenia la intenció, perquè li seria un esforç excessiu.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Ramon de Reixac (fl. 1378 – 1418) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo rey. — Mossèn Ramon: vostra letra havem reebuda e, entesa la creença que de vostra part nos ha splicada Pere de Sant, vostre scuder, vos responem que nós, merce de nostre Senyor, nos trobam mol bé ab los banys, e jassia que no siam del tot quitis de la febre de la quartana, però stam-ne molt mills que no fèyem e som ben guarits de alguns accidents que havíem en nostra persona. Per què us pregam que no us mogats per venir a nós, car creem que no serie sens vostre treball e hauríem desplaer si us en seguia algun sinistre. Dada en lo loch de la Garriga, sots nostre segell secret, a .XIIII. dies de maig de l'any.M.CCCC. — Rex Martinus. — Dirigitur domino de Sant. — Dominus rex mandavit mihi Anthonio de Fonte».

Observacions

Reproduïm la transcripció de Girona 1913-1915, convenientment ortografiada.
Sobre aquest viatge als banys de la Garriga, vegeu també:
* Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2241, f. 53r – Lletra, Reial – 20 abril 1400 (comunicació a la reina)
* «Dilluns .XXVI. [d'abril de 1400]. — Aquest dia entrà lo senvor rey en la ciutat [de Barcelona], qui venia de Saragosa, lo qual senyor se n'anava als banys de la Garriga. E per ço vench así abans que anàs als dits banys, que audiència s'ich posqués tenir» (Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, p. 83, repr. per Girona 1913-1915: 154, núm. 20; i Ferrer i Mallol (2015), "El rei Martí i el seu regnat a ...", p. 938).
* «Dimarts .XXVII. [d'abril de 1400]. Aquest dia partí lo senyor rey [de Barcelona], qui se n'anà als banys de la Garriga» (Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, p. 83, repr. per Girona 1913-1915: 154, núm. 21).
L'estada del rei a la Garriga fou del 28 d'abril al 28 de maig de 1400 (Girona 1913-1915: 150 i 154-155).

Bibliografia

Edicions:Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", p. 155, núm. 28
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 159-160 (".XIII. dies")
Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 156
Cifuentes i Comamala (2002), "Els banys de Caldes de Montbui ...", p. 52
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).