MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc742 (01 / September / 2026)

València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials – vol. 1268, ff. 74r-75r

Publicació de la fitxa: 2026-08-11
Darrera modificació: 2026-08-12
Bases de dades:MedCat, FalconAr

Descripció

Autor:Ana Pérez Varela
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Testament
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especier

Matèria (FalconAr)

Personal:dones – falconer
Continguts específics:testament

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials
Signatura:vol. 1268, ff. 74r-75r
Òlim:Andreu Julià, notari de València. Llibre de notes (notal) de 1422.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:28 agost 1422
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Guillanoma, esposa de Bartomeu Blasco, falconer difunt i ciutadà de València, fa testament. Ordena la seua sepultura a la parròquia de Sant Martí, al vas on es troba el seu marit. Va fer marmessors els preveres Pere Miquel i Gabriel Pedrolo. Aquest darrer era nebot seu i fou nomenat també hereu universal. Va fer una lleixa de 60 ss anuals a la seua neboda, sor Leonarda, monja de Santa Clara. Els testimonis van ser Joan Pastor, sastre, Pere Torres, apotecari, i Jaume Gorrians, ferrer, ciutadans de València, que coneixen a aquesta dona.
Persones relacionades
1. Bartomeu Blasco (fl. 1414 – 1422) - esmentat
2. Joan Pastor (fl. 1422) - testimoni
3. Pere Torres (fl. 1412 – 1453) - testimoni
4. Jaume Gorrians (fl. 1422) - testimoni
5. Andreu Julià (fl. s. XV-1) - notari
6. Guillemona (esposa de Bartomeu Blasco) (fl. 1422) - testador

Text

Transcripció:«En nom de nostre Senyor Déu, et cetera. Yo, na Guillanoma, muller d'en Berthomeu Blascho, quondam falconer e ciutadà de València, attentent emperò no y ha cosa en per qual rahó, et cetera. Per tal les dites coses considerades, stant sana de cors, et cetera. Estant en mon bon seny, et cetera. Apellats e pregats los notari, et cetera. Faç e ordén aquest meu derrer testament, et cetera. En lo qual elitg marmesors meus, et cetera. Ço, los discrets mossèn Pere Miquel, prevere, absent, e en Gabriel Pedrolo, prevere, nebot meu, present, et cetera. Abduy ensemps e cascun d'ell per lo tot, los quals prech que en execució, et cetera. Car yo de a aquells e a cascú dels meus béns e aquells vendre, et cetera. Que basten a complir aquest meu derrer testament, segons dejús atrobaran scrit, et cetera. E açò facen, et cetera. Per lur pròpia autoritat, et cetera. E sens dan lur, et cetera. Et vull ans ans de totes coses que tos los meus detues en aquells qui apparia mi ésser tenguda , et cetera. Ab cartes, et cetera. For de ànima, et cetera. En aprés elitg la mia sepultura en lo fossar de Sant Martí, en la fossa del dit marit meu. E prench-me per ànima mia, et cetera. Vint lliures de reals de València, de les quals vull que sia feta la mia sepultura, aniversari e capdany [...] que sien dats sengles diners als pobres qui vendran a la mia porta los dies de la mia sepultura, aniversari e capdany. Ítem, vull e man que en la mia sepultura enterveniga la loable confraria de Santa Maria de Betlem, de la qual son confraresa, e la qual leix per la fe e per tot ço que li sia tendguda vint sous. Ítem, leix als quatre bacins comuns de Sant Martí, ço és, obra, pobres, catius e luminària quatre sous per eguals parts. Ítem, vull e man que sien celebrades per ànima mia les .XXXXIII. mises apellades de Sant Amador ab lur caneles, e oferta segons se partany, en la ecclésia de Sant Martí per lo dit en Gabriel Pedrolo o per aquell o aquells qui ell volrà. E complides les dites coses, si res sobrarà de les dite vint lliures, vull que tot allò sia data en fer celebrar mises a coneguda dels dits meus masmesors. E si les dies .XX. lliures no y bastara vull que dels altres béns meus hi sia fet compliment. Dels altres béns meus ordén en aquesta manera, ço és, que leix a la dona que servirà en la mia malaltia de la qual yo morré trenta sous. Item, leix a na Matheua, muller de n'Aparici Sabastià, laurador, lo meu mellor cot e mellor mantell. Tots los altres béns meus, drets e accions que ara he e d'ací avant hauré do e lex al dit en Gabriel Pedrolo, prevere, nebot e marmesor meu e aquell en los dits béns meus, drets e accions hereu meu propi e universal faç e instituhesch per dret de institució a fer de aquelles a ser pròpies voluntats ab lo càrrech, emperò, dejús scrit, ço és, que aquell cascun any de vida de sor Leonarda do e sia tengut dar a la dita sor Leonarda del convent de Santa Clara, germana del dit en Gabriel Pedrolo, sexanta sols. de reals de València per a bé de hun vestiari de la dita Leonarda [...] Testimonis foren Joan Pastor, sastre, Pere Torres, apotecari, i Jaume Gorrians, ferrer, ciutadans de València [...]»
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).