MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7272 (28 / abril / 2024)

Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Col·leccions: Manuscrits – Jueus, núm. 11 (recto)

Publicació de la fitxa: 2021-10-22
Darrera modificació: 2023-08-30
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

FísicJueusMestreMetge (minories)Presó

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Cervera

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Col·leccions: Manuscrits
Signatura:Jueus, núm. 11 (recto)

Data i lloc

Datació:estimada
Data:c. 1480-1485
Lloc:Cervera

Llengua

Català – Hebreu

Contingut

Regest

Salomó Cohen, jueu, estant empresonat pel veguer de Cervera, demana a Jucef Cavaller, jueu, [físic] de la mateixa vila, amic o parent seu (s'acomiada: "Ton germà, Salomó Cohèn"), que faci determinades gestions perquè l'alliberin, en particular que procuri la intervenció de Joan d'Altariba perquè els fermancers li facin una nova fiança.
Persones relacionades
1. Salomó Cohen (fl. c. 1480-1485) - atorgant
2. Jucef Cavaller (fl. 1453 – 1492) - destinatari

Text

Transcripció:«Et desitjo salut. Déu te guard. — Huna letra de la audihènciha he rebut molt qonfusa, la qual he mostrat al perqurador he al batle, de qè són romasos molt henujats perqè no·ls serbia ne·ls qompli hen lur juridiqcihó, he dihen qe héls no·m jiqeran anar pus no hés dreçada al batle axí qom al beger, he jo tant bé hestig hen poder del diavle qom del beger; qar qom mosèn Vilanoba vengé he·m tragé de la sija, prestí segrament he homenatge hen aqel qe·s pertaneriha jo de héser-ne, la justíciha me daban, però si jo fahiha ap aqte qe baja a major, ço hés, al nostre, fahent-ho dir aprés jo siha partit a hun perqurador ap huna cèdula qom jo batx a major. Jo be séh qe, si no, per los fermancés periré, ne mon segrament no·n balriha menys, però hestiq qe no volriha los fermancés ne balgesen menys he n'agesen dany. De açò parlareu ap mon atboqat, si·s pot fer hoir: hés qe lo dit perqurador he batle seqretament me donen aqest qonsell he presten lo qostat a tot açò, hen no hexequtar les fermances. Jo he parlat ap los fermancés qe, per amor de mosèn Altariba, héls me volgesen fer fermança de nou, he an-me respost qe, tostems qe mosèn Joan los hesqriga, qe héls seran qontents de fer-la, axí qe vejau qè serà lo millor he parlau-ne ap mosèn Altariba, he, ap bon qonsell, feu-ho lo milior he pus qurt, he de menys despeses. Me par seriha lo dit mosèn Joan hesqriga a los fermancés la·m facen, he jo poré anar; he qe diga así qe·m facen fermança [canc.: a qi volrà lo perqurador] hen la manera qe lo perqurador dirà ne qonsellarà qe hél la fa a héls, i a bon entenedor poques paraules basten. Solament lo desenpatjeu, qe a mitjjorn siha ací e jo poré-me'n anar lo dia metex, qe hun jorn m'és hun any. Ap la present serà la ditha letra d'él; mirau tot he feu-ho ap les menys despeses qe fer se puga. Tostems me repòs hen fer a la gisa del perqurador, perquè hés lo tot. — El teu germà, Salomó Cohen. — Lo portador vos farà la hinformacihó largament». [Al verso:] «Mestre Jucef Qaballer».

Observacions

En català aljamiat en escriptura hebrea. Les paraules en cursiva del text, reproduïdes en català actual, són en hebreu. Reproduïm la transliteració a l'alfabet llatí de Duran 1918-1918, amb esmenes a partir de Blasco & Magdalena 2019 (que ofereixen un text amb actualitzacions) i altres (al verso no pot dir "mos.", com pensà Duran; Blasco & Magdalena ho ometen).
Sense data. Podria correspondre als anys que Jucef Cavaller exercí com a secretari de l'aljama de Cervera, el 1480 o el 1482 (Duran 1972). Un Salomó Cohen tenia problemes a Cervera el 1484. Sens dubte ha de ser anterior a mitjan 1485, perquè al verso s'hi va afegir una còpia del document notarial Cervera - ACSG - Col·leccions: Manuscrits – Jueus, núm. 11 (verso) – Procura, Notarial – 21 juny 1485.
Prové de la bossa de documents solts d'un protocol notarial d'un fons adquirit per Faust de Dalmases i de Massot (1870 – 1938) (Duran 1918-1919: 135), els descendents del qual cediren la seva col·lecció de fonts documentals relacionades amb Cervera i la Segarra a l'ACSG.

Bibliografia

Edicions:Duran i Sanpere (1918-1919), "Documents aljamiats de jueus ...", pp. 138 (edició en alfabet hebreu) i 139 (transliteració en alfabet llatí) (amb molts errors de transcripció)
Blasco Orellana - Magdalena Nom de Déu (2019), "Documentos hebraicos y aljamiados ...", pp. *** (edició en alfabet hebreu) i *** (transliteració en alfabet llatí)
Reproduccions:Duran i Sanpere (1918-1919), "Documents aljamiats de jueus ...", fig. 18 (facs. en b/n)
Blasco Orellana - Magdalena Nom de Déu (2019), "Documentos hebraicos y aljamiados ...", p. *** (facs. en b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)
Citacions:Duran i Sanpere (1918-1919), "Documents aljamiats de jueus ...", pp. 133-137
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).