MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7269 (25 / November / 2024)

Sevilla - Biblioteca Colombina - Manuscritos – 5-2-23, f. 47rb

Publicació de la fitxa: 2021-10-21
Darrera modificació: 2021-10-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Obra (llibre)
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

BatxillerColofóFilosofia naturalFísicLlibresMedicina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Tremp

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Sevilla - Biblioteca Colombina - Manuscritos
Signatura:5-2-23, f. 47rb

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 gener 1338
Lloc:Tremp

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere Ramon, mestre en arts i batxiller en medicina, acaba el seu llibre Rosa Philosophiae a Tremp el 13/01/1338, dedicat Arnau de Llordat, bisbe d'Urgell durant el període 1326-1341.
Persones relacionades
1. Pere Ramon (fl. 1338) - autor (d'obres)
2. Arnau de Llordat (m. 1346) - dedicatari (obra)

Text

Transcripció:«Compositus et compilatus fuit liber iste, qui Rosa Philosophie apellatur, a magistro Petro Raymundi, magistro in artibus et bacallario in medicina, in loco de Trempo anno Domini 1338, 13a die mensis januarii» (f. 47rb, colofó).

Observacions

L'obra ocupa els ff. 1r-47r del manuscrit (estudi del ms. i edició del pròleg, on consta la dedicatòria, i d'altres fragments a Perarnau 1998: 545-562). En el foli de guarda inicial de la relligadura del segle XVII del testimoni conservat, una mà d'aquesta època anotà autor, títol i dedicatari («Petri Raymundi Rosae Philosophiae ad Arnaldum, Episcopum Urgellensem»). Aquest manuscrit és una còpia efectuada per un estudiant de Balaguer el 1490 («Et presens scriptura fuit scripta per manum Jacobi Herla, studentis Balagarii. Et finita 14 die septembris anno a nativitate Domini 1490», f. 47rb). És un factici amb textos escolars de filosofia i gramàtica, que ja eren reunits quan Hernando Colón (1488 – 1539) el comprà als encants de Barcelona el 1536. Al final té anotacions econòmiques de pobles de prop de Lleida (Maldà, Belianes i Arbeca).
Un Jaume d'Erla fou autor de la Doctrina com los pares deuen criar los fils, axí al servey de Déu com a honor del món (Barcelona, Nicolau Spindeler, c. 1503-1506, a BITECA manid 2653 ). Era prevere beneficiat a Santa Maria del Mar i prior de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona el 1514 (Arxiu Històric de la BC, perg. 85 ).

Bibliografia

Edicions:Álvarez Márquez (1995), "Catálogo de los colofones de la ...", pp. 295-296, núm. 45
Perarnau i Espelt (1998), "Nous autors i textos catalans ...", p. 548
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).