MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc721 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 194, f. 108v

Publicació de la fitxa: 2020-09-27
Darrera modificació: 2020-09-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

AlfaquíÀrabFísicIntèrpretJueusMetge (minories)Notari

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 194, f. 108v
Òlim:Gratiarum 2

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 desembre 1294
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II concedeix a Jafudà Bonsenyor, fill d'Astruc Bonsenyor («Jahudanum, filium Astrugi Bonisenioris, judeum Barchinone»), l'autoritat i la llicència corresponent per a escriure documents en àrab a Barcelona i al seu territori per als que anaven als països musulmans o hi tenien relacions econòmiques, els quals tinguin la consideració d'instruments notarials, sempre i quan siguin escrits de la seva mà i duguin la seva subscripció. La concessió és a beneplàcit del rei i en règim de monopoli.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331) - beneficiari
3. Astruc Bonsenyor (fl. 1258 – 1278) - esmentat

Bibliografia

Edicions:Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., pp. 123-125, doc. A
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 11-12, doc. 12
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., pp. ***, doc. 2556
Romano (1978 [=1980]), "Judíos escribanos y trujamanes ...", pp. 99-100, doc. 6
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).