| Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2340, f. 29rv |
| Publicació de la fitxa: 2021-10-05
Darrera modificació: 2023-01-10 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Lluís Cifuentes |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | bibliografia |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Llicència |
| Per unitat productora: | Reial |
| Matèria |
| Apotecari/especier – Examen/llicència – Examinador – Furs/constitucions – Medicina – Metgessa – Pesta |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | València (regne) |
| Localitats: | València |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres |
| Signatura: | reg. 2340, f. 29rv |
| Òlim: | Lloctinència de Maria de Luna |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 25 novembre 1404 |
| Lloc: | Sant Benet de Mauella (Horta) |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| La reina Maria de Luna, lloctinent general del rei Martí l'Humà, atorga llicències extraordinàries per exercir la medicina a Maria Sànchez, metgessa anciana de València que ha practicat molt satisfactòriament al palau reial de la ciutat en presència dels reis i els seus metges, i a Pere Pastor, apotecari de la mateixa ciutat, que també porta temps practicant la medicina, igual com el seu pare [Pere (I) Pastor] i altres familiars [el seu germà Joan Pastor]. La reina actua d'acord amb el rei, i per concedir aquestes excepcions a la legislació vigent s'aferra al valor de l'experiència, a l'emergència assistencial provocada per la pesta i al càrrec de consciència que li representarien les conseqüències de no fer-ho. |
| Persones relacionades |
| 1. Maria de Luna (1357 – 1406) - atorgant |
| 2. Maria Sànchez (fl. 1404) - beneficiari |
| 3. Pere Pastor (II) (fl. 1404 – 1446) - beneficiari |
| 4. Pere Pastor (I) (fl. 1357 – 1403) - esmentat |
| 5. Joan Pastor (fl. s. XV-1) - esmentat |
| Text |
| Transcripció: | «Nós, dona Maria, et cetera, procuradriu e lochtinent general, et cetera, ut in proxime. Cort l'art de medicina e cirurgia no stiga menys en pràtiques haüdes de solemnes físichs e cirurgians en les dites arts approvats que en speculació d'aquells que u han per art, de què s'és seguit que moltes persones, que no havien praticades per estudi les dites arts sinó per sola pràtica de aprovades persones, en les arts demuntdites fahien e fan axí bones e approvades cures e perfetes com fahien alcunes qui han pres los dits graus per assiduïtat d'estudi, e les dites coses hajam vistes, no solament en la ciutat e regne de València, mas en Barcelona e en Saragoça e en moltes altres parts. E, per experiència, pochs dies són passats hajam vista bona pràtica de una vella appellada Maria Sànxez, la qual ha feytes de solemnes cures en lo Real del senyor rey, de les quals staven maravellats axí los físichs graduats e aprovats del senyor rey com los nostres, per la qual raó lo senyor rey donà e otorgà a aquella gràcia e concessió reyal que, no contrastant furs e privilegis de la ciutat e regne de València havents que algú no puxe praticar les dites arts ni usar d'aquelles fins sia examinat sots certes e grans penes, aquella puxa usar e praticar les dites arts, segons que les dites coses a nós són certes, com se fessen e finassen devant nostra presència. E vós, feel nostre En Pere Pastor, especier de València, vos hajats en les dites pràtiques molt pus approvadament, segons som certament informada, que la dita Maria Sànxez, com vostre pare, vós e los vostres hajats vist e praticat tots los dies de la vostra vida ab solemnes e approvats físichs e cirurgians e, haüdes les preceptes d'aquella e a consell d'aquells, feytes moltes e solemnes cures, e en les dites coses hajats despès vostre temps. E, per la gràcia de Déu, siats molt misericordiós e piadós a les pobres e miserables persones qui no n'han, e en aquests temps pestilencials molts per falta de subvenció muyren, ço que no farien si eren acorreguts en les coses que subjectament los porien ajudar, ço que vós fer no gosats per pahor de les dites penes en lo dit fur apposades, lo qual fur no·s deu entendre en semblants persones pràtiques que sots vós, que podets escusar molta miserable persona e indigent de la mort, de què nós ne som tenguda en càrrech si no u fem, pus hi podem provehir. Per tal, en virtut del poder per lo senyor rey a nos atribuït e donat, per ço com de la dita concessió se pot seguir molt bé e profit al cossos e a les ànimes dels nostres sotsmesos, donam e atorgam a vós licència e plen poder que, no contrastant qualsevol furs e privilegis en contrari feyts e atorgats, puxats usar e praticar de les dites arts de medicina e cirurgia sens incorriment d'alcuna pena. Manants per aquesta mateixa a universes e sengles justícies, jurats, examinadors de les dites arts e altres qualsevol a qui·s pertanya, presents e esdevenidors, sots pena de mil florins, que la dita nostra concessió e atorgament tinguen e observen e tenir e observar facen, si les dites penes volen evitar. En testimoni de les quals coses, fem-vos fer la present carta ab nostre segell pendent segellada. Dada en lo monastir de Sent Benet de la Orta de València, a .XXV. dies de noembre, en l'any de la Nativitat de nostre Senyor .M.CCCC.IIII. — Bernardus Anglesii. — Domina regina mandavit mihi Guillelmo Poncii. — Probata». |
| Observacions |
| Transcripció a partir de Roca 1926 i de Bernardo & Gallent 1984, ortografiada i amb algunes esmenes evidents. |
| Bibliografia |
| Edicions: | Roca (1926), "Notes medicals històriques: Rey ...", pp. 2-4
Bernardo Paniagua - Gallent Marco (1984), "Rehabilitación profesional del ...", pp. 16-17, doc. 1 |
|
