MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc711 (27 / abril / 2024)

València - Arxiu Històric Municipal de València - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 74v-75r

Publicació de la fitxa: 2020-09-22
Darrera modificació: 2020-09-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes
Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Crida
Per unitat productora:Municipal

Matèria

Examen/llicènciaMenescalMenescalia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu Històric Municipal de València - Manual de Consells
Signatura:vol. A-31, ff. 74v-75r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:29 març 1436
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Crida del Consell municipal de València per la qual s'obliga dels menescals de la ciutat a passar un examen per a poder exercir l'ofici.

Text

Transcripció:«Ara hojats què us fan saber lo honorable En Loís Granollés, justícia civil de la ciutat de Valencia: Que per obviar molts dans que reeben moltes bèsties per mals menescals, hoc en assajen de matar algunes per no entendre ne saber les malalties de aquelles, per benefici de la cosa pública, ell e los honorables jurats de la dita ciutat hajen fet examen de tots los menescals que huy són en la dita ciutat, ab alguns metges físichs e cirúrgichs de aquella, e sien stats per aquells elets dos dels dits menescals en majorals e examinadors, e feta certa ordinació que menescal algú no puxa usar de menescalia tro a tant sia examinar, segons en la dita ordinació és largament contengut. Per què lo dit honorable justícia civil, en seguint la dita ordinació, mana ab la present pública crida que de huy avant no sia alguna persona, de qualsevol ley, condició o stament sia, que vulla usar de la dita art de menescalia, [que] use ne gose usar de aquella tro a tant sia examinar; e ladonchs atrobat ésser sufficient, puxa usar de la dita art de menescalia. E açò en pena de cinquanta morabatins d'or applicadors la meytat als cofres del senyor rey e, de la altra meytat, la una part a l'acusador e l'altra al comú de la dita ciutat, e, ultra axò, seran privats perpetualment de la dita art. Per tal, lo dit honorable justícia civil intima e notifica les dites coses a tothom en general e a cascú en special, per ço que per algú o alguns ignorancia no puxa ésser al·legada. Enaprés, divenres, comptat .XXX. dels dits mes de març e any mil .CCCC.XXXVI., En Berthomeu Andrés, trompeta e crida públich de la ciutat de València, féu relació ell en lo dia d'ehir haver publicada la damunt dita crida per los lochs e cantonades acostumats de la dita ciutat».
[Nota al marge esq.:] «Crida dels menescals».

Observacions

Fa referència a València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436.

Bibliografia

Edicions:Dualde Pérez (1985), "Notas sobre Albeytería en el ...", p. 397, doc. 2
Dualde Pérez (1997), Historia de la albeytería ..., p. 434, doc. 10
Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", p. 121, doc. 6 (transcr. revisada)
Reproduccions:Dualde Pérez (1996), "Los exámenes de albeytería ...", p. 71
Dualde Pérez (1997), Historia de la albeytería ..., p. 161
Citacions:Dualde Pérez (1996), "Los exámenes de albeytería ...", pp. 68-72
Dualde Pérez (1997), Historia de la albeytería ..., pp. 158-160, 393 i 405
Cifuentes - Ferragud - García Ballester (1999), "Els menescals i l'art de la ...", p. 94
Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", p. 112
Cifuentes Comamala - Ferragud Domingo (2001), "De Nàpols a València: el ...", p. 1327
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).