MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc71 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 125/10, ff. 92v-93r

Publicació de la fitxa: 2014-07-12
Darrera modificació: 2020-09-16
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes
Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:CompravendaDebitori
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Barber-cirurgiàEsclaus

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:125/10, ff. 92v-93r
Òlim:Vicenç Bofill, Sextum decimum manuale comune, 20-VIII-1453 a 29-I-1456.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:4 desembre 1455
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Mestre Vicenç de Colunya, cirurgià i barber, ciutadà de Barcelona («magister Vincencius de Colunya, cirurgicus et barberius, civis Barchinone»), ven una esclava d'origen rus («de nascione rossorum»), de nom Juliana i edat d'uns 24 anys, a Tomàs Renard («Thome Renoardi»), argenter de la mateixa ciutat, per preu de 24 lliures barceloneses, durant un període de cinc anys, passats els quals li ha de retornar.
Persones relacionades
1. Vicenç de Colunya (fl. 1435 – 1481) - atorgant
2. Tomàs Renard (fl. 1425 – 1455) - comprador
3. Vicenç Bofill (fl. 1413 – 1458) - notari

Observacions

Segueix (ff. 93rv) el reconeixement del deute per part de Tomàs Renard, amb l'estipulació dels terminis de pagament.

Bibliografia

Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color de la venda i del reconeixement del deute).
Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 119 (sense precisar-ne el contingut)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).