MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6944 (25 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 93, f. 295rv

Publicació de la fitxa: 2021-09-20
Darrera modificació: 2021-09-20
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:altra procedència
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:ConcessióSalconduit
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesFísicSalut/malaltiaViatges

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:LleidaTolosa de Llenguadoc [Toulouse]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 93, f. 295rv

Data i lloc

Datació:expressa
Data:4 octubre 1292
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

A precs del noble Berenguer (II) de Puigverd, Jaume II expedeix un salconduit per a mestre Guillem de Samatan, metge de les parts de Tolosa, que ha de venir a Lleida acompanyat del seu escuder i les coses que li siguen necessàries a curar Gueraua de Queralt, abadessa de Vallbona, que jau greument malalta en aquella ciutat.
Persones relacionades
1. Guillem de Samatan (fl. 1292) - beneficiari
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
3. Gueraua de Queralt (fl. 1292) - beneficiari
4. Berenguer (II) de Puigverd (fl. 1292) - sol·licitant

Text

Transcripció:«Universis officialibus suis ad quos presentes pervenerint. Salutem, et cetera. Sciatis quod nos ad instanciam et suplicacionem nobilis viri Berengarii de Podio Viridi factam ex parte domine Geralde, abbatisse monasterii Vallisbone, que gravi infirmitate detinetur in civitate Ilerde, concesserimus eidem quod magister Guillelmus de Sematano, medicus comorans in partibus Tholose, possit venire ad has partes et curare eam. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicto magistro Guillelmo vel scutiffero, trotariis aut equitaturis vel rebus suis secum ducentibus inveniendo ad has partes racione predicta vel redeundo in terram suam nullum impedimentum vel contrarium faciatis seu ab aliquo fieri permitatis. Immo provideatis eidem, si necesse fuerit, de securo transitu et ducatu, dum tamen ipso vel illi qui secum venerint non portent aliquis nec tractent verbo vel scripto contra dominacionem nostram nec aliquas res prohibitas extrahant seu permitant de terra nostra. Presens autem guidaticum durare volumus usque ad primam diem proximi venturi mensis marcii. Tamen mandamus etiam vobis quatenus duobus hominibus quos dicta domina debet mittere cum presentibus litteris ad dictum magistrum Guillelmo in eundo ad ipsum et redeundo ad nostram istam nullum contrarium faciatis nec eis presentes litteras auferatis dum tamen non tractare ferant vel referant aliquid quod sit nostre dominacione contrarium vel dapnossum.
Datum Barchinone, IIIIº nonas octobris, et cetera (anno Domini MºCCºLXXXXII)».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).