MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6914 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 40, f. 30v

Publicació de la fitxa: 2021-08-20
Darrera modificació: 2021-08-22
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

Censal/violariCirurgiàFamiliar/domèstic

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Girona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 40, f. 30v

Data i lloc

Datació:expressa
Data: octubre 1277
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere II el Gran concedeix al seu cirurgià Guillem Sarriera, en agraïment pels molts serveis que li ha prestat («Guillelmo ça Riera, sisurgico [sic] nostro, propter multa servicia que nobis contulistis»), 300 ss b. anuals sobre les rendes reials de la ciutat de Girona, a pagar en tres terminis anuals. La concessió és vitalícia.
Persones relacionades
1. Pere II el Gran (1240 – 1285) - atorgant
2. Guillem Sarriera (I) (fl. 1268 – 1294) - beneficiari

Observacions

Confirmat per Alfons II el Liberal (1265 – 1291), com a lloctinent general i successor de Pere el Gran, a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 61, f. 71v – Confirmació, Reial – 17 juny 1284, i novament, ja com a rei, a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 64, f. 154v – Confirmació, Reial – 17 febrer 1286.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Trenchs (1991), Casa, corte y cancillería de ..., p. 81
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).