MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6824 (28 / abril / 2024)

Girona - Arxiu Històric de Girona - Notaria de Peralada – vol. 26 bis, f. 52v

Publicació de la fitxa: 2021-07-16
Darrera modificació: 2021-07-26
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Acta
Per unitat productora:Notarial

Matèria

CirurgiàDonesGinecologiaHermafroditaInforme pericialLlevadora/comareMetge municipalSexe

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Castelló d'Empúries (Alt Empordà)Peralada (Alt Empordà)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Girona - Arxiu Històric de Girona - Notaria de Peralada
Signatura:vol. 26 bis, f. 52v
Òlim:Bernat Sunyer, Llibre, 1331-1332

Data i lloc

Datació:expressa
Data:26 agost 1331
Lloc:Peralada (Alt Empordà)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El notari de Peralada Bernat Sunyer aixeca acta del fet que Guillem Castelló, de Castelló d'Empúries, va comparèixer davant seu el proppassat dia 24 d'agost juntament amb mestre Vesià Pelegrí, metge [cirurgià, contractat per la vila] de Peralada, per exposar que, després d'haver-se casat amb Berenguera, filla de Berenguer Massot, també de Castelló, va descobrir que la dona tenia penis i testicles, i que era tan estreta que, tot i que també tenia vulva, tot just podia orinar per un forat que tenia en una fissura de la dita vulva, i també tenia una pell entre les cuixes, estesa com les ales d'un ratpenat, que cobria la fissura sempre que la dona estirava els genolls cap amunt, de manera que tot plegat tenia més forma masculina que femenina, i que, per tant, la dona no podia tenir relacions sexuals ni concebre ni parir. El marit va demanar-ne un reconeixement per part del metge esmentat i aquest, en presència d'una altra dona, Cotona, filla del difunt Guillem Bartomeu, de Castelló, potser llevadora, va aixecar les faldilles de Berenguera i la va examinar, i el metge va dictaminar, estant sota el jurament que havia fet a la cort del batlle de Peralada a l'inici del seu contracte, que tot el que afirmava Guillem Castelló era cert.
Persones relacionades
1. Guillem Castelló (fl. 1331) - sol·licitant
2. Vecià Pelegrí (fl. 1310 – 1333) - perit
3. Cotona (filla de Guillem Bartomeu) (fl. 1331) - perit
4. Berenguera (esposa de Guillem Castelló) (fl. 1331) - esmentat
5. Berenguer Massot (fl. 1331) - esmentat

Text

Transcripció:«Noverint universi quod die sabbati intitulata IXª kalendas septembris anno Domini Mº CCCº XXXIº, presentibus testibus infrascriptis, Guillelmus Castilionis, ville Castilionis, comparuit coram discreto magistro Vesiani, medico ville Petralate, aserens quod ipse duxit in uxorem Berengariam, filiam Berengarii Macioti, ville Castilionis, que habet virgam virilem et testiculos ad modum hominis et est arta ita quod vix potest mi[n]gere per quoddam foramen quod habet in quadam fissura quam habet in vulva quam habet, et habet pellem inter crura sua stensam ad modum alarum vespertilionis que cohoperit fissuram dicte vulve tociens quociens ipsa vertit sive trahit genua sua verssus faciem suam, et quod habet formam virilem plusquam muliebrem, et quod nullo modo ipse Guillelmo vel alter homo potest jacere secum nec habere rem secum carnaliter nec ipsa ullatemus reddere potest debitum conjugalis nec concipere nec infantare. Suplicans et requirens instancia quam potuit medico antedicto quod inspexisset et recognosceret predicta si erant vera, quiquidem medicus supradictus, ad instanciam dicti Guillelmi, vocavit dictam Berengariam, una cum domina Cotona, filia Guillelmi Bartholomei, quondam, de Castilione, et in presencia dicte domine Cotone, elevavit gremia dicte Berengarie et recognovit et inspexit si ea que dicta erant et requisita per dictum Guillelmum erant vera. Quibus siquidem supradictis in[s]pectis et recognitis per dictum medicum, idem medicus dixit, virtute juramentum per eum prestiti in posse curie ville Petralate in principio sui regiminis, quod dicta Berengaria habebat virgam virilem et testiculos ad modum hominis et est arta ita quod vix potest mingere per quoddam foramen parvum quod habet in fissura vulve quam habet suptus dictam virgam virilem et habet pellem inter crura sua stensam ad modum alarum vespertilionis que cohoperit fissuram dicte vulve tociens quociens ipsa Berengaria vertit genua sua verssus fa[ciem] suam et quod habet formam virilem plusquam muliebrem. Ita quod dictus Guillelmus nec alter homo posset jacere secum nec habere rem carnaliter nec ipsa posset reddere ullatenus debitum conjugalis nec concipere nec infantare. Et de predictis dictus Guillelmus Castilionis mandavit fieri publicum instrumentum ad habendam memoriam in eternum. Quod fuit actum die et anno predictos, presentibus testibus Bartholomeo Caxanis, Petrus Nigri et Guillelmus de Solerio, Francischus Marlani et Guillelmus Villari, de Castilione».

Observacions

Transcripció de Luis García Ballester, aquí revisada a partir de la fotocòpia del seu arxiu.
N'hi ha un esborrany, més desordenat, amb la mateixa data, als ff. 51v-52r.
Agraïments: Sebastià Giralt (UAB).

Bibliografia

Edicions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 206, nota (ed. parcial)
Reproduccions:Fotocòpia (arxiu Luis García Ballester)
Citacions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 206
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).