MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6790 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2240, f. 145v

Publicació de la fitxa: 2021-07-09
Darrera modificació: 2023-07-17
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesFísicLlevadora/comarePartReina

Llocs / territoris

Territoris:Sicília (regne/illa)València (regne)
Localitats:CatàniaPaterna (Horta Oest)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2240, f. 145v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 octubre 1398
Lloc:Tobed (Saragossa)

Llengua

Català

Contingut

Regest

Martí I l'Humà escriu a la seva esposa, la reina Maria de Luna, encomanant-li que resolgui la selecció d'una llevadora o comare («madrina») que demana la reina Maria I de Sicília, la seva nora i esposa de Martí el Jove, a través del seu metge Blasco de Scammacca, de Catània, per al part que espera tenir pròximament. El rei proposa l'alcaidessa de Paterna o bé, alternativament, Na Joaneta, però li demana que ho faci de consell de mestre Bernat Oriol.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Maria de Luna (1357 – 1406) - destinatari
3. Maria I de Sicília (1363 – 1401) - beneficiari
4. Blasco de Scammacca (fl. 1398 – 1429) - intermediari
5. Bernat Oriol (fl. 1375 – 1405) - intermediari
6. alcaidessa de Paterna (fl. 1398) - esmentat
7. Joaneta (fl. 1398) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo rey. — Reyna: trametem-vos dins la present intercluses dues letres —la una nostra, l'altra vostra— que maestre Blasco de Scamaça, metge de Cathània, nos ha trameses per lo prenyat de nostra e vostra cara filla, la reyna de Sicília, ab les quals letres demana e volria fos tramesa a la dita reyna una madrina. E per ço volríem fort que y fos tramesa, si a vós paria que y fos bona, la alcaydessa de Paterna, e si ella no us paria bona o no la podíets haver, que haguéssets, si us paria bona, Na Johaneta. Tot açò, reyna, lexam nós a vostra bona e industriosa saviesa. E pregam-vos que·n parlets ab maestre Bernat Oriol, al qual d'açò scrivim, e li mostrets les letres del dit maestre Blasco, e, ab consell del dit maestre Bernat, procehïts en lo fet per manera que, si acordats de metre-n'i, ho façats con pus cuytosament fer-se puxa per tal que puxa ésser ab temps a l'infantar de la dita reyna. Dada en lo loch de Tovet, sots nostre segell secret, a .XX. dies de octubre de l'any .M.CCC.XCVIII. — Rex Martinus. — Dirigitur et cetera. — Dominus rex mandavit mihi Guillelmo Poncii».

Observacions

Els possessius «nostra» i «vostra» aplicats a les cartes rebudes fan referència als destinataris, el rei Martí l'Humà i la reina Maria de Luna. La reina que demanava la llevadora era la seva nora, María de Sicília. El naixement que s'esperava era el de l'infant Pere de Sicília (1398-1400).
Text de Girona 1913-1915 i Roca 1919, ortografiat.

Bibliografia

Edicions:Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", any IV [1911-1912] (1913), p. 126, doc. 85
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 64-65
Citacions:DCVB, s. v. 'madrina' (de Roca 1919)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).