MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6614 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1911, f. 54v (segona numeració)

Publicació de la fitxa: 2021-06-23
Darrera modificació: 2024-05-16
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Llicència
Per unitat productora:Reial

Matèria

AlquímiaJueusLlicència

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1911, f. 54v (segona numeració)
Òlim:Gratiarum 22

Data i lloc

Datació:expressa
Data:5 abril 1396
Lloc:Perpinyà

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I, a instància de diversos domèstics reials, concedeix llicència per a practicar l'alquímia a tots els territoris de la Corona d'Aragó a Samuel Caracosa, jueu de Perpinyà.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Samuel Caracosa (fl. 1357 – 1396 /1412) - beneficiari

Text

Transcripció:«Caracosa Samuelis. — Nos, Johannes, et cetera [=Dei gratia, rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie]. Attendentes nulli fore illicitum intendere circa actus philosofie, sive naturales fuerint sive eciam artificiales, eapropter, annuendo supplicacioni quorumdam familiarum et domesticorum nostrorum in favorem tui, Caracosa Samuelis, judei ville Perpiniani, apud nos intercedentium, concedimus tibi quod, absque alicuius pene incursu, possis et valeas artem alquimie ubique terrarum nostrarum experiri et quod de arte ipsa persenseris ad plenum probare per experientiam et liberaliter exercere, et omnia alia et singula facere et fabricare que ad dictam artem usum et exercicium eiusdem competibilia fuerint seu necessaria et modo quolibet opportuna. Mandantes per hanc eandem, de certa sciencia et expresse, gubernatori nostro generali necnon gubernatori comitatuum Rossilionis et Ceritanie ceterisque officialibus nostris ubilibet constitutis eorumque locatenentibus, sub incursu nostre ire et indignationis, quatenus concessionem et licenciam nostram huiusmodi et omnia in ea contenta tibi teneant et observent et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro jussimus comuniri. Datam Perpiniani, .Vª. die aprilis anno a nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo sexto. — Ortiguiis. — Dominus rex, presente thesaurario, mandavit mihi Jacobo Quinta. — Probata».

Observacions

Hem revisat i completat la transcripció de Rubió 1908-1921.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 346-347, doc. 357
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).