MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc660 (22 / November / 2024)

Marsella [Marseille] - Archives Départementales des Bouches-du-Rhône - Archives notariales – 351 E 319, s. f.

Publicació de la fitxa: 2019-06-26
Darrera modificació: 2020-09-14
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Contracte
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Barber-cirurgiàCirurgiaCòpiesLlibresTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Provença (comtat)
Localitats:Marsella [Marseille]Toló (Provença)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Marsella [Marseille] - Archives Départementales des Bouches-du-Rhône - Archives notariales
Signatura:351 E 319, s. f.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 gener 1436
Lloc:Marsella [Marseille]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pèire Parpalhom, barber de Toló (Provença), declara haver obtingut de Pèire Lovet, barber de Marsella, un exemplar glossat i ben rubricat de la traducció catalana del tractat de cirurgia de Lanfranc de Milà, per a copiar-lo, el qual convenen en valorar en 25 florins. Per Pasqua, es compromet a retornar el llibre a l'esmentat Lovet o a pagar-li els 25 florins.
Persones relacionades
1. Pèire Parpalhom (fl. 1436) - atorgant
2. Pèire Lovet (fl. 1436 – 1452) - posseïdor de llibres
3. Elzéar George d'Ollières (fl. 1429 – 1462) - notari

Text

Transcripció:«Pro magistro Petro Loveti, barberio. — Anno quo supra [.M.CCCC.XXXVI.], die .XX. mensis ianuarii, notum sit quod magister Petrus Parpalhom, barberius, habitatori Toloni, spontanea per se et cetera, confessus fuit, causa mutui et amoris, a dicto Loveti habuisse, pro scribi et copiari faciendo, videlicet quoddam librum voccatum Alanfran, in romancio, qui sub linga catalana glossatum et bene rubricatum [est], sanum et integrum, apreciatum inter eos in valore vigintiquinque florenorum currentis. Quem librum Alanfran seu dictos .XXV. florenorum pro eius valore restituere promisit dictus Parpalhom eidem magistro Petro Loveti hinc ad festum Pascam proxime futurum. Obligatus et cetera. Submittens se in forma et cetera. Cum sumptibus [et cetera]. Renuncians [et cetera]. Jurans [et cetera]. De quibus [et cetera]. Actum in domo mei, notarii, sitam Massilie. — Testes: Gabriel Robaudi et Johannes de Salmis».
Llibres
Lanfranc de Milà, Summa de cirurgia, Traductor: Guillem Salvà
Observacions:Si bé la garantia de 25 florins és alta, no es coneix cap altra traducció catalana comentada ("glossada") de Lanfranc que la de la Chirurgia parva feta per Guillem Salvà. Compareu el préstec i la disputa pel llibre amb els consignats a Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 58/23, f. 80r – Convinença, Notarial – 29 gener 1400 i a Sant Mateu (Baix Maestrat) - Arxiu Municipal de Sant Mateu - Protocols notarials – prot. de Pere Comí, 1434 – Procura, Notarial – 8 abril 1434.

Observacions

Entre els testimonis, Joan de Salmis (Salinis?), com Pèire Lovet, era un dels barbers-cirurgians fundadors de la confraria dels sants Cosme i Damià, dels barbers de Marsella, l'any 1443 (Alezais 1901: 12).
Localitzat i comunicat per Lluís Sales i Favà (King's College, Londres, 17/06/2019).

Bibliografia

Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color).
Citacions:Alezais (1901), Les anciens chirurgiens et ..., pp. 12-13 (P. Lovet i J. de Salmis entre els fundadors de la confraria dels barbers de Marsella, 1443)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).