MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6534 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. ff 24v-25r

Publicació de la fitxa: 2021-05-06
Darrera modificació: 2021-09-23
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:InquisicióProcés
Per unitat productora:Reial

Matèria

AljamaJueusMetge (minories)PletReligiós OSJH

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. ff 24v-25r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 juliol 1397
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Martí I comissiona a Pedro Palomar, llicenciat en lleis de Saragossa, en substitució de Ramon de Francia, per tal que conegui l'apel·lació feta per Salomón Avinardut, procurador de l'aljama de jueus de Saragossa, contra la sentència donada pel justícia d'Aragó en la causa que enfrontava l'aljama de Saragossa, per una banda, i el castellà d'Amposta i diversos membres del llinatge dels Alazar, per una altra. Al document se citen els següents: mestre Mosé i mestre Alazar, metges; Mira, vídua d'Alazar; Mosé, Ezdra y Salomón Alazar.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Salomón Abenardut (fl. 1397 – 1399) - procurador
3. Mosé Alazar (fl. 1358 – 1401) - pledejant
4. Alazar ben Alazar (fl. 1397) - pledejant
5. Mira (vídua d'Alazar) (fl. 1397) - pledejant
6. Ezdra Alazar (II) (fl. 1397 – 1404) - pledejant
7. Salomón Alazar (fill d'Ezdra Alazar) (fl. 1397) - pledejant
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).