MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6523 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 657, f. 75v

Publicació de la fitxa: 2022-05-31
Darrera modificació: 2022-05-31
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre; Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Obligació
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierComissionatComptabilitatDonesExamen/llicènciaExaminadorJueusMedicinaMetge (minories)MetgessaMusulmans

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 657, f. 75v
Òlim:Registres d'albarans (Pere d'Artés).

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 juny 1399
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Català

Contingut

Regest

El mestre racional del rei, Pere d'Artés, reconeix que la cort de la reina Violant de Bar deu a Simón de Setembre, notari i ciutadà de Saragossa, 411 ss jaq. pel balanç de l'administració de les composicions o pactes pecuniaris que alguns jueus i jueves de les aljames de la reina Violant al regne d'Aragó van convenir i pagar per evitar els judicis contra ells per exercir com a metges o apotecaris sense la corresponent llicència de la reina. El metge de Saragossa Pedro de Torrellas fou comissionat per la reina (7/12/1394, Barcelona) per seguir aquells processos contra jueus i sarraïns, tant homes com dones, i el notari Simón de Setembre es feu càrrec de l'administració dels dits pactes.
Persones relacionades
1. Violant de Bar (c. 1365 – 1431) - ordenant
2. Simón de Setembre (fl. 1395 – 1425) - beneficiari
3. Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405) - esmentat

Text

Transcripció:«Jo, En Pere d'Artés, etc. [cavaller, conseller del senyor rey e maestre racional de la sua cort], atorch a vós, En Simón de Setembre, notari e ciutadà de Ceragoça, que per la cort de la senyora reyna dona Yolant, relicta del senyor rey En Johan, de bona memòria, vos són deguts quadringenti undecim sol. jacc., los quals havets a cobrar del compte que a mi havets retut de la recepció que havets feta de les monedes qui són pervengudes a mans de maestre Pere Torrelles, metge de Ceragoça, per la dita senyora ordonat a enquerir contra los juheus e moros qui usaven de art de medecina o d'especiaria sens licència sua en les ciutats, viles e lochs que la dita senyora ha e posseeix dins lo regne d'Aragó, axí propris com per cambra sua, del retiment del qual compte yo he fet a vós albarà en special lo dia que aquest és fet, lo qual deu romanir en vostre poder solament per testimoni del retiment del dit compte, e ab lo present albarà devets cobrar e haver de la cort de la dita senyora reyna la quantitat damuntdita. En testimoni de la qual cosa, he fet a vós lo present albarà segellat ab lo segell del dit meu offici, scrit en Ceragoça a .XX. dies del mes de juny anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. nono».

Observacions

L'acceptació del retiment de comptes de Simón de Setembre és registrat a Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – reg. 657, ff. 74v-75v – Rendició de comptes, Reial – 20 juny 1399.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA (imatge 153)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).