MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6473 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 3269, f. 4r

Publicació de la fitxa: 2021-04-13
Darrera modificació: 2021-04-13
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiàExamen/llicènciaExaminadorFamiliar/domèsticFísicUniversitats

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)Catalunya (Principat)
Localitats:BarcelonaSaragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 3269, f. 4r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 desembre 1441
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Català

Contingut

Regest

La reina Maria de Castella, esposa i lloctinent d'Alfons el Magnànim, després d'haver ordenat una investigació del cas, mana a l'Estudi de Medicina de Barcelona, al qual tramet l'informe, que sancioni el cirurgià Joan de Galbarra, [de Saragossa], per haver atacat maliciosament per escrit el seu físic, mestre Gabriel Garcia, després que aquest revoqués una carta d'examen atorgada per l'Estudi a l'esmentat cirurgià.
Persones relacionades
1. Maria de Castella (1406 – 1458) - atorgant
2. Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458) - beneficiari
3. Juan de Galbarra (fl. 1441 – 1469) - acusat

Text

Transcripció:«La reyna. — Amats nostres: per altra letra nos recorda haver-vos scrit que, com a instància e informació d'en Johan de Galbarra, cirurgià d'aquesta ciutat, haguésseu enviada una letra, assats carragosa, al feel físich nostre mestre Gabriel Garcia increpant-lo que ell hauria revocada certa provisió o carta de examen per vosaltres al dit Johan atorgada, segons pus larch en la dita letra se conté, e com aprés hajats scrit al dit mestre Gabriel altra letra per la qual nos mostra vosaltres haver lo dit mestre Gabriel del tot immune de les coses que lo dit Johan vos hauria informats contra lo dit mestre Gabriel. E per ço lo dit mestre Gabriel ha a nós suplicada manàssem pendre informació plena de les dites coses per mostrar sa innocència e malícia del dit Johan. Per què us enviam còpia autenticada de la dita informació per la qual la dita innocència del dit nostre físich consta e la malícia e gran culpa del dit Johan assats clarament se demostren. Pregant, encarregant e manant-vos molt e molt stretament que, vista e regoneguda la dita informació, procehiscats contra lo dit Johan segons per dret e rahó trobarets ésser fahedor. Certifficant-vos que, per ésser lo dit mestre Gabriel fet nostre físich, volem a vosaltres remetre e dar fadiga de la dita punició, però si us hi trobarem necligents o remissos, ço que no creem, provehirem en les dites coses justícia mediant. Dada en Çaragoça a .XV. dies de deembre de l'any mil .CCCC.XXXXI. — La reyna. — Domina regina mandavit michi Bartholomeo Sellent. — Als amats nostres, lo rector e canceller e officials del Studi de Medeçina en Barcelona».

Observacions

Document aportat per María del Carmen García Herrero i Montserrat Cabré i Pairet (13/04/2021).

Bibliografia

Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en b/n)
Citacions:Riera Blanco (2007), "Mestres d'art i medicina, els ...", pp. 45-46
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).