MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6446 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2059, f.182rv

Publicació de la fitxa: 2021-04-08
Darrera modificació: 2021-04-10
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Àpoca
Per unitat productora:Reial

Matèria

ArrendamentConversosFísicImpostosJueusMetge (minories)Salines

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)València (regne)
Localitats:TerolValència

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2059, f.182rv

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 febrer 1400
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

La reina Violant de Bar reconeix que el mestre Manuel de Vilafranca, físic convers de València, i Samuel Najarín, jueu de Terol, li han satisfet i anticipat 2.800 ss val. per l'arrendament de quinze anys (42.000 ss) de les salines i la gabella de la ciutat de València i els llocs de la seva jurisdicció, on paguen també el dret de marca. El preu anual de l'arrendament era d'11.500 ss val. Per voluntat de la reina, la resta de la quantitat total, 7.700 ss, els dos arrendataris la retenien per pagar a les persones assignatàries de les salines. La reina es reservava el dret de marca sobre aquestes.
Persones relacionades
1. Violant de Bar (c. 1365 – 1431) - atorgant
2. Manuel de Vilafranca (fl. 1393 – 1407) - beneficiari
3. Samuel Najarín (fl. 1400 – 1407) - beneficiari
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).