MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6383 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2180, f.105v

Publicació de la fitxa: 2021-03-04
Darrera modificació: 2021-08-01
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Protecció
Per unitat productora:Reial

Matèria

Familiar/domèsticFísicJueusMestreMetge (minories)Mort

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:PerpinyàPuigcerdà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2180, f.105v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:31 gener 1407
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Martí I ordena als oficials reials dels comtats de Rosselló i Cerdanya que protegeixein Astruc Malet, jueu de Puigcerdà, fill del difunt mestre Cresques Malet, que va ser físic de Joan I, durant el trasllat de les restes del seu pare de Puigcerdà a Perpinyà que vol efectuar.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Astruc Malet (fl. 1407 – 1423) - beneficiari
3. Cresques Malet (fl. 1391 – 1407) - esmentat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).