MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6307 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2256, f. 80rv

Publicació de la fitxa: 2021-02-19
Darrera modificació: 2021-03-02
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Ordre de pagament
Per unitat productora:Reial

Matèria

EnfranquimentFísicJueusMetge (minories)Privilegis

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Calataiud [Calatayud]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2256, f. 80rv

Data i lloc

Datació:expressa
Data:10 febrer 1400
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Martí I ordena a Alfonso Muñoz de Pamplona tassar entre els jueus francs de Calataiud els 450 fl. que els pertocava pagar dels 1.500 en què fou tassada l'aljama d'aquest lloc, en el repartiment de 6.500 fl. que havien de satisfer totes les aljames jueves del regne d'Aragó. Entre els jueus francs consten: mestre Bahiel Constantín i el seu germà Todros Constantín, Samuel Abendahuet, Todros Constantín fill del difunt Mosse Constantín i Oro de la Caballería, viuda de Todros Aventilca.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - ordenant
2. Bahiel Constantín (fl. 1392 – 1405) - esmentat
3. Todros Constantín (fl. 1392 – 1400) - esmentat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).