MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc626 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 149, f. 128r

Publicació de la fitxa: 2018-11-20
Darrera modificació: 2023-12-11
Bases de dades:Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Jordi Bossoms; Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierFamiliar/domèsticFísicLlibres

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 149, f. 128r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:27 març 1312
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Guillem Jordà, apotecari reial, amic d'Arnau de Vilanova, és portador d'un llibre del físic reial mestre Ulric d'Alemanya, segellat amb el segell d'un falcó, propi del metge, i li cau al riu Jiloca en caure-hi l'atzembla que el portava. Quan Guillem Jordà i altres creuen que el llibre s'ha mullat i s'ha fet malbé, Jaume II l'obre, comprova que l'aigua no l'ha malmès gens i tot seguit el segella amb el segell reial secret.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 316, doc. 339
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Guillem Jordà (fl. 1294 – 1330) - beneficiari
3. Ulric d' Alemanya (fl. 1312) - esmentat, posseïdor de llibres
4. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat

Text

Transcripció:«Nos Jacobus et cetera. Attendentes quod hoc anno presenti dum Nos veniebamus de vistis quas habuimus cum illustribus rege et regina Castelle et infante Petro, fratri dicti regis Castelle, in Calataiubii, et vos, Guillelmus Jordani, apothecarius noster, veniretis de dictis vistis et aduceretis vobiscum quendam azemilam vestram et dicta azemila, casu fortuito, transeundo per rivum de Exalocha, dicta azemila cecidit in aquam dicti rivi sic quod omnes res quas dicta azemila portabat pro maiori parte destructe fuerunt seu madefacte, inter quas res erat unus liber quem magister Ulricus de Alamania, phisicus, vobis tradiderat in comanda sigillatum sigillo cum signo falconis cum cera rubea. Ita quod de ipso libro, si ipsum magistrum Ulricum mori contingeret, feceritis secundum discrecionem vestre consciencie, et cum crederetur a vobis et ab aliis quod dictus liber esset destructus ex aqua dicti rivi, est in veritate quod Nos apperuimus dictum librum et, ipso aperto, invenimus quod dictus liber, ratione ipsius aque, in aliqua sui parte seu in aliquo madefactus seu destructus non erat, et in continenti, sine aliquo intervallo, mandamus ipsum librum nostro sigillo secreto sigillari, in testimonium quorum omnium predictorum vobis presentem litteram fieri ac nostro sigillo assueto iussimus sigillari. Data Valencie, sexta kalendas aprilis anno Domini .Mº.CCCº. duodecimo. — Bernardus de Aversone, mandato regio».

Observacions

Transcripció de treball de Lluís Cifuentes.

Bibliografia

Edicions:Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pàg. 202, doc. 226
Reproduccions:PARES ACA
Catàlegs:Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 155, doc. 216 (regest)
Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 316, doc. 339
Citacions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pàg. 91n
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).