MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6259 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – reg. 657, ff. 74v-75v

Publicació de la fitxa: 2022-05-31
Darrera modificació: 2022-05-31
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre; Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Rendició de comptes
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierComissionatComptabilitatDonesExamen/llicènciaExaminadorJueusMedicinaMetge (minories)MetgessaMusulmans

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:reg. 657, ff. 74v-75v
Òlim:Registres d'albarans (Pere d'Artés)

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 juny 1399
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Català

Contingut

Regest

El mestre racional del rei, Pere d'Artés, accepta el retiment de comptes efectuat per Simón de Setembre, notari i ciutadà de Saragossa, de l'administració de les composicions o pactes pecuniaris que alguns jueus i jueves de les aljames de la reina Violant al regne d'Aragó van convenir i pagar per evitar els judicis contra ells per exercir com a metges o apotecaris sense la corresponent llicència de la reina. Es fa notar que la reina havia comissionat (7/12/1394, Barcelona) mestre Pedro de Torrellas, metge de Saragossa, perquè anés personalment per tot el regne d'Aragó i obrís processos judicials contra jueus i musulmans, homes i dones, que exercissin com a metges o apotecaris sense llicència, i actués com a examinador. Les quantitats rebudes de jueus i jueves (no hi consten les dels sarraïns) ascendien a 1.024 fl. Les despeses per salaris del notari, del metge examinador i altres conceptes ascendien a 1.031 ss jaq. i 962 fl. Hi ha una diferència de 411 ss jaq., que han de ser pagats al notari per la cort de la reina, i dels quals li fa una carta d'obligació del deute a part. El mestre racional es queda el llibre de comptes de la dita administració.
Persones relacionades
1. Violant de Bar (c. 1365 – 1431) - ordenant
2. Simón de Setembre (fl. 1395 – 1425) - beneficiari
3. Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405) - esmentat

Observacions

L'autorització de la reina per procedir als esmentats pactes és registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2059, f. 12v-13r – Concessió, Reial – 7 desembre 1394 i la carta d'obligació a favor del notari, a Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 657, f. 75v – Obligació, Reial – 20 juny 1399.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA (imatges 151-153)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).