MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6203 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, ff. 32v-33r

Publicació de la fitxa: 2021-01-13
Darrera modificació: 2021-01-13
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Requeriment
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesFísicJueusMetge (minories)NoblesPacientPagamentPrestamismeSalariSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Entença (baronia)Prades (comtat)
Localitats:Tivissa (Ribera d'Ebre)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 430, ff. 32v-33r
Òlim:Comune 3 d'Alfons III el Benigne

Data i lloc

Datació:expressa
Data:21 setembre 1328
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Alfons III el Benigne requereix el seu germà, l'infant Ramon Berenguer, comte de les Muntanyes de Prades [i baró d'Entença], perquè ordeni a la localitat de Tivissa, de la baronia d'Entença, que paguin els 250 ss b. que deuen a Benvenist Ismael, jueu, que va ser metge de Guillem d'Entença i de la seva muller Berenguera, i també el que correspon pagar dels 325 ss b. que van obtenir en préstec del fill del metge. Guillem d'Entença, l'anterior baró d'Entença, havia ordenat a Tivissa que assumís el pagament dels honoraris de Benvenist Ismael, que l'assistí a ell i a la seva muller en l'última malaltia («Benvenist Ysmael, judeus qui dicitur fuisse medicus nobilis quondam Guillelmi de Entença [...] propter plures labores quos ipse Benvenist sustinuit in curando dictum nobilem ac nobilem Berengariam de Entença, eius uxorem»), restant-ho de les rendes que havien de pagar en el subsegüent termini («de primo servicio quod ei facturi erant») de sant Miquel, i els de Tivissa s'hi van obligar amb instrument públic. Tanmateix, després s'han negat a satisfer una i altra quantitats invocant una suspensió de pagaments dels deutes del dit noble que han obtingut del rei.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Ramon Berenguer d'Aragó (1308 – post 1365) - destinatari
3. Benvenist Ismael (fl. ante 1320 – 1328) - beneficiari
4. Guillem (I) d' Entença (m. 1320) - atorgant precedent

Observacions

Aquest requeriment té efecte en l'ordre de l'infant Ramon Berenguer conservada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 586 – Ordre de pagament, Senyorial – 20 octubre 1328.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cardoner i Planas (1941), "El médico judío Benvenist ...", pp. 332-333
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).