MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6198 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 75, núm. 720

Publicació de la fitxa: 2021-01-12
Darrera modificació: 2021-01-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

FísicJueusMetge (minories)

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:BarcelonaVilafranca del Penedès

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 75, núm. 720

Data i lloc

Datació:estimada
Data:1326
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere Folquet, [porter reial], a instància de Samuel Benvenist, servidor de la reina [Elisenda de Montcada], demana a aquesta que intercedeixi davant del rei Jaume II perquè mani al metge jueu Benvenist Ismael, pare de Samuel Benvenist, que en lloc d'instal·lar-se a Vilafranca del Penedès, com té previst, ho faci a Barcelona perquè així estigui a prop del fill. Per motivar-la, fa saber a la reina que els metges del rei Joan [Amell] i Pere Gavet consideren que Benvenist Ismael és un dels millors metges que hi ha al país.
Persones relacionades
1. Pere Folquet (fl. 1314 – 1328) - atorgant
2. Elisenda de Montcada (c. 1292 – 1364) - destinatari
3. Benvenist Ismael (fl. ante 1320 – 1328) - esmentat
4. Joan Amell (fl. 1306 – 1330) - esmentat
5. Pere Gavet (fl. 1311 – 1346) - esmentat

Text

Transcripció:«Senyora reyna, sàpia la vostra excel·lència que ací ha en Barcelona un juheu, qui ha nom Benvenist Izmel, para d'en Samuel Benvenist, qui és lo pus excel·lent metge qui sia en aquestes partides, e açò sab mestre Johan e mestre Pere Gavet, el qual juheu vol fer son domicili a Vilafrancha e son fill, qui és vostre, volria que stigués en Barcelona. Per què plàcia a vós, senyora, que ha bé del senyor rey e vostre li façats fer manament de part dell senyor rey que ell stia ací en Barcelona ab son fill, e d'açò, senyora, si us volets, ne'n parlats ab mestre Joan ne ab mestre Pere Gavet; trobarets que gran bé se seguirà de la sua stada [...] [Segueix una segona sol·licitud sobre un altre tema]. — Pere Folquet, besant les vostres mans, me coman en la vostra gràcia e mercè» (transcripció de Baer, ortografiada).

Observacions

L'opinió d'Amell i Gavet ha de ser referida a Benvenist Ismael i no al seu fill (del qual a la reina no li calia ser informada i no sembla que fos metge sinó mercader o prestamista), tal com van entendre Baer i més tard Mcvaugh. Cardoner va proposar la interpretació contrària. El document no té data, però Cardoner el va datar en l'any 1326 ("que colocamos hacia el año 1326 por haber reinado dicho monarca [Jaume II] hasta este año"), i McVaugh ho va acceptar. Pendent de comprovar el contingut complet del document per si aporta dades per a la datació.

Bibliografia

Edicions:Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 172-173, doc. 149 (ed. parcial)
Citacions:Cardoner i Planas (1941), "El médico judío Benvenist ...", p. 332
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 61
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 82, 84 i 161
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).