MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6183 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2031, ff. 90v-92r

Publicació de la fitxa: 2021-01-13
Darrera modificació: 2021-07-26
Bases de dades:MedCat
Fons:David Nirenberg

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiàFeridaFísicInforme pericialJueusMetge (minories)ProcésSalariSalut/malaltiaViolència

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Calataiud [Calatayud]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2031, ff. 90v-92r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:26 octubre 1398
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Aragonès – Llatí

Contingut

Regest

La reina vídua Violant de Bar mana al batlle de Calataiud que, sota pena de 100 florins d'or, executi la confirmació efectuada pel procurador general dels seus béns, Berenguer de Cortilles (Catalaiud, 12/11/1397, inserta, en llatí) en la qual manava a tots els oficials i porters reials que s'executés la sentència dictada per rabí Jonàs Desmaestre («Rabiona Dezmaestre»), jutge comissionat per l'esmentat procurador general (Calataiud, 24/02/1395, inserta, en aragonès), sobre el litigi que havia enfrontat Abraham Azarías, apel·lant, i Jucé Pasagón, jueus de Calataiud. En la seva sentència, rabí Jonàs condemnà Jucé Pasagón per les ferides causades amb unes tisores a Abraham Azarías. Com que Abraham Azarías no va prestar jurament amb la Torà a les mans, i sí que ho feu Jucé Pasagón, el rabí condemnà Jucef només en els aspectes civils del litigi: a satisfer Abraham el que havia pagat del seu peculi per despeses relacionades amb el procés i els perjudicis per no poder treballar a causa de les conseqüències de les ferides. Sentencià també que s'havia de fixar una quantitat per cada dia que havia quedat impedit de treballar i que tres homes del mateix ofici d'Abraham (ofici que no s'esmenta) havien de determinar el que aquest solia guanyar cada jornada. A més, Jucé Pasagón havia de satisfer les despeses d'Abraham en medecines i els salaris dels metges que l'havien atès. Tres perits en física i cirurgia, elegits cadascun d'ells pel demandant, l'acusat i el procurador general, respectivament, havien d'establir l'import d'aquelles despeses. Finalment, l'acusat només podia ser alliberat de la presó un cop pagades totes les quantitats a les quals havia estat condemnat. El cas era que al cap d'un any, el batlle encara no havia executat la sentència i, tal com havia decretat el procurador, no havia confiscat els béns de Jucé Pasagón per pagar les despeses a Abraham Azarías, ara apel·lant.
Persones relacionades
1. Violant de Bar (c. 1365 – 1431) - atorgant
2. Jonàs Desmaestre (fl. s. XIV-2) - jutge
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).