MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6163 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1964, ff. 74v-75r

Publicació de la fitxa: 2021-01-13
Darrera modificació: 2022-03-11
Bases de dades:MedCat
Fons:David Nirenberg

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Ordinació
Per unitat productora:Reial

Matèria

BisbeConversosJueusOrdinacionsRoda (rodella)SermóSexeVestits

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:BarcelonaGironaTortosa

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1964, ff. 74v-75r
Òlim:Curie Sigilli Secreti 13

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 abril 1393
Lloc:València

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Joan I, per tal d'evitar la cohabitació entre jueus i conversos de Barcelona, ordena al governador de Catalunya i al veguer i al batlle de Barcelona observar i fer observar les següents ordinacions, així com les que hi poguessin afegir el bisbe o els jurats de la ciutat. Els capítols d'aquestes ordinacions fan referència als següents temes. (1) Els conversos no poden habitar ni conversar amb jueus dins la mateixa casa o habitació, ni en aquelles amb paret mitgera, sinó que ho han de fer segregadament. (2) Tampoc poden menjar o beure amb jueus, ni fer oració plegats, ni els jueus fer-ho amb conversos, o amb algun d'ells, sota pena de ser penjats sense possibilitat de perdó. (3) Els conversos han d'estar sota l'obediència del bisbe i descansar els diumenges i les festes de precepte cristianes. Si poden, han d'anar cada dia a escoltar el sermons i els oficis divins a les esglésies d'on són parroquians, i, si no, ho han de fer els diumenges i les festes solemnes. (4) Quan siguin requerits conjuntament pel bisbe i els consellers de la ciutat, s'han de reunir en el lloc triat pel bisbe i els jurats, i escoltar els sermons i les ensenyances cristianes que els ajudaran a aprofundir en la fe catòlica. (5) Els jueus tenen l'obligació de dur la capa jueva o gramalla llarga fins als talons, amb rodella groga i vermella ben ampla, la qual han de portar sobre el pit en totes les vestidures exteriors, que han de ser de colors foscos. Les dones jueves han de portar al cap la capçana i el mantell corbat segons tenen costum de dur des de sempre, sota pena de rebre bastonades cada cop que fessin el contrari, sense possibilitat de perdó, ni de redempció amb diners. (6) Si algun jueu és trobat amb dona cristiana, en algun lloc sospitós, per tenir-hi relacions carnals, un i altre seran cremats sense possibilitat de perdó.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant

Observacions

Es dictaren les mateixes ordinacions per a la ciutat de Girona, registrades a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1960, ff. 120v-121v – Ordinació, Reial – 1 setembre 1393, i també per a Tortosa (reg. 1964, ff. 108v-109v, 18/08/1393, Tortosa, ed. Baer 1929-1936: I, 716-718, doc. 456).

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 718
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).