MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6145 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2190, ff. 15v-16v

Publicació de la fitxa: 2021-01-03
Darrera modificació: 2021-01-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierExamen/llicènciaFarmacologiaFísicJueusMedicinaMetge (minories)OrdinacionsPacientReceptaRoda (rodella)Salut/malaltiaVestits

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Girona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2190, ff. 15v-16v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8 juny 1397
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Martí I, a instància de l'aljama dels jueus de Girona, suspèn parcialment l'efecte, a l'esmentada aljama, de les ordinacions donades per la reina Maria de Luna durant la seva absència a Sicília (insertes: 14/04/1397, Barcelona) que regulen la segregació de jueus i cristians a Catalunya a fi de promoure la conversió dels primers al cristianisme i assegurar la nova fe dels conversos. Aquestes ordinacions reglamentaven (1) la indumentària dels jueus, obligant-los a portar per damunt un vestit llarg i de color fosc, amb caperó llarg i ample del mateix color i cogulla ampla i més petita, sobre el qual vestit havien de dur la rodella, a la part superior esquerra, d'un pam de diàmetre, la meitat vermella i l'altra meitat groga, tal com feien els jueus que entraven o vivien a Barcelona, sota pena de perdre els vestits diferents d'aquests que portessin i multa de 10 ll b.; (2) la humiliació dels jueus davant l'exhibició dels símbols cristians, obligant-los a no ser al carrer i a amagar-se durant les processons religioses cristianes en les quals s'exhibís el cos de Crist i la creu, i si eren al carrer havien d'abaixar la mirada o bé agenollar-se, forçant-los a fer-ho, si calgués, a bastonades (però amb bastons de fusta i no de ferro) i multa de 10 ll b.; i (3) l'exercici de la medicina i de l'apotecaria, prohibint als metges jueus d'atendre pacients cristians, si no era en col·laboració amb un metge cristià, i als apotecaris cristians d'acceptar receptes de metges jueus, i en cap cas elaborar-ne medicaments líquids (electuaris, col·liris o xarops), sota pena de perdre la llicència d'exercir, els metges, i multa de 10 ll b., uns i altres. De la suspensió se n'exceptuen l'obligació de dur la rodella, però se'n prescriu la petita, com es feia abans d'aquestes ordinacions, i l'obligació d'amagar-se durant l'exhibició del cos de Crist o de la creu en processó, com abans també, però sense penes corporals i rebaixant les multes, en tots els casos, a 20 ss b. (1 ll b.). En l'exposició de motius de les ordinacions de la reina Maria s'empra una metàfora mèdica, al·ludint al contagi dels sans pels malalts, i una altra de fructícola («ne sani morbido contagio efficiantur infirmi nec poma recencia posita juxta putrida ex coherencia putrefiant»). També es parla metafòricament dels medicaments llíquids, relacionant-los amb la sang dels cristians que els jueus anhelarien, en la introducció del punt (3) («quia dicti judei perfidi velut inimici sitiunt christianorum sanguinem et ipsis christianis periculosum est a judeis medicis in eorum infirmitatibus benefficium assumere medicine»).
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Maria de Luna (1357 – 1406) - atorgant precedent

Text

Transcripció:«[...] [3] Ulterius, quia dicti judei perfidi velut inimici sitiunt christianorum sanguinem et ipsis christianis periculosum est a judeis medicis in eorum infirmitatibus benefficium assumere medicine, ordinamus et statuimus quod aliquis judeus utens arte medicine in aliqua christiani infirmitate suum medicine non audeat officium exercere, nisi in ipsa cura intervenerit alius medicus christianus, sub pena prvacionis dicti officii et decem librarum barchin., quodque nullus apothecarius ab eis recipiat receptam aliquam nec ex ea letovarium, collirium audeant facere, vel xiropum, sub pena consimili dictarum .X. librarum [...]» (transcripció de Baer 1929-1936: I, 733-734).

Observacions

Vegeu una suspensió semblant per a l'aljama de Perpinyà a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2210, ff. 24r-25r – Concessió, Reial – 7 agost 1397.
Publicació del reglament modificat a íbid., f. 31v (Baer 1929-1936: I, 734). Una protesta del representant de la ciutat de Tortosa davant del batlle, perquè havia publicat decrets del rei favorables als moriscos i als jueus, de l'any 1397, a l'Arxiu Històric de Tortosa (Rius) (íbid.).
Les ordinacions originals són registrades a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2346, ff. 106r-107r – Ordinació, Reial – 14 abril 1397.

Bibliografia

Edicions:Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 732-734, doc. 464
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).