MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6143 (22 / November / 2024)

Saragossa [Zaragoza] - Archivo del Colegio Notarial de Aragón - Protocolos notariales – Vicente Rodiella, 1373, f. 122r

Publicació de la fitxa: 2020-12-31
Darrera modificació: 2021-01-01
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Àpoca
Per unitat productora:Notarial

Matèria

FísicLlicenciatMestrePagamentReligiós OSJHSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Saragossa [Zaragoza] - Archivo del Colegio Notarial de Aragón - Protocolos notariales
Signatura:Vicente Rodiella, 1373, f. 122r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:27 maig 1373
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Contingut

Regest

Mestre Sanz de Riudor («Sanz de Riudor»), físic, llicenciat en medicina, de Saragossa, reconeix haver rebut 200 florins d'or per ordre de Juan Fernández de Heredia, castellà d'Amposta, en concepte d'honoraris per haver-lo assistit en una malaltia.
Persones relacionades
1. Sanz de Riudor (fl. 1365 – c. 1375) - beneficiari
2. Juan Fernández de Heredia (c. 1310 – 1396) - ordenant

Bibliografia

Citacions:Blasco Martínez (1995), "Médicos y pacientes en las tres ...", pp. 158n i 171n
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).