| Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – sèrie general, 10056 |
| Publicació de la fitxa: 2018-11-14
Darrera modificació: 2023-12-07 |
| Bases de dades: | Arnau |
| Descripció |
| Autor: | Jordi Bossoms |
| Procedència: | bibliografia |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Lletra |
| Per unitat productora: | Reial |
| Matèria |
| Físic – Mestre – Profetisme – Rei – Religió |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II |
| Signatura: | sèrie general, 10056 |
| Òlim: | Or. Pap. Ssp. |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 10 gener 1311 |
| Lloc: | Messina |
| Llengua |
| Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| El rei Frederic de Sicília manifesta al seu germà, Jaume II d'Aragó, l'alegria amb què ha rebut el Rahonament i la Interpretatio de visionibus in somniis que li ha tramès i li agraeix la cura amb què ha defensat el seu honor, denigrat greument per mestre Arnau de Vilanova. Frederic de Sicília professa públicament que les Santes Escriptures són revelades per Déu a tothom, adaptant-se el seu llenguatge als més savis, en llatí, i als més rudes i persones laiques, en llengua vulgar. Pel que fa a l'actitud d'ambdós monarques queda clar que tots dos afirmen viure, segons llurs possibilitats, d'acord amb les tradicions i normes evangèliques. El rei Frederic renova la decisió de no abandonar Arnau de Vilanova i diu al seu germà, Jaume II, que no té res a objectar a les idees arnaldianes expressades al Rahonament.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 288, doc. 224 |
| Persones relacionades |
| 1. Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) - remitent |
| 2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari |
| 3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat |
| Text |
| Transcripció: | «Inclito et Serenissimo domino Jacobo, Dei gratia Regi Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice Regi Illustri, Comiti Barchinone, Sancte Romane ecclesie Vexillario, Amirato et Capitaneo generali, Reverendo et Karissimo fratri suo. Fridericus Tercius, eadem gratia Rex, cum fraterne dilectionis puritate salutem et votiva successuum incrementa.
Vidimus, Reverende frater, et leto corde recepimus duo transumpta seu tractatus, quorum unum in latino et alterum in vulgari nuper nobis sub sigillo vestro misistis. Quibus visis et lectis, gratias egimus Deo et vobis, quoniam vos erga nos affici et curam gerere diligentem pro conservatione honoris nostri percepimus evidenter. Visumque est nobis magnum ex ipsis divine pietatis beneficium prodiisse [quod] scripture huiusmodi exhibite sint et deducte ad notitiam maiorum et minorum [ac] mediocrum Christum profitentium salvatorem. Etenim veritas, qua christiano […] dirigenda est in salutem eternam, explicatur absque nube et probatur sine pallio [pro] […] Et quod sint a Deo videtur nobis dupliciter. Primo quare in utraque illarum propositionum exprimuntur audacter, vere et clare defectus et deviationes maiorum christianitatis omnium, qui ab evangelica veritate declinare noscuntur, et quantum faciunt alios declinare, prout fragilitas nostre cognitionis potest de huiusmodi iudicare. Secundo quare quamvis ille propositiones unius sint eiusdemque materie et ad finem ordinentur eundem, tamen quare non identitate stili set in quadam diversitate convenienter pro personarum consideratione servata, proponenda est veritas clericis, laycis, eruditis et rudibus quemadmodum Apostolus docet et etiam nonnumquam audivimus a proponentibus verbum Dei: fecit ipse Deus quod veritas sub stilo differenti convenienter exprimeretur, videlicet clericis et habentibus intellectum scientiis illustratum in Latino et laycis atque rudibus in vulgari. Et quoniam in utraque scriptura con[clud]itur nos in animo nostro firmasse quod secundum statum et gradum nostrum sub traditionibus et re[gu]lis evangelicis vivamus omnino et ab illis nullo modo declinemus et istud propter infirmitatem nostram sine gratia Dei non possumus adimplere, rogamus vos, Reverende frater, ut patrem, qu[atenus in]tercessionum apud eum suffragiis nos iuvetis, qui vos protegat et conservet incolumem per secula seculorum.
Datum Messane sub sigillo nostro secreto Xº Januarii VIIIIe indictionis.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 288, doc. 224 |
| Llibres |
| Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó |
| Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris |
| Observacions |
| També a CR. Jaume II, sèrie general, 3792.
«Respondit rex: ... Proponimus vivere in statu nostro secundum regulam evangelii.» Carta també paral·lela de la carta anterior del rei Frederic (Menéndez Pelayo (1880-1881), Historia de los heterodoxos ..., I, pàg. 774).
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 288, doc. 224 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., II, pàg. 897-898, doc. 573 |
| Citacions: | Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 288, doc. 224
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 150, doc. 202
Menéndez Pelayo (1880-1881), Historia de los heterodoxos ..., I, pàg. 774
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 294-295, doc. 149 |
|
