MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6096 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 33/2, s. f.

Publicació de la fitxa: 2020-12-21
Darrera modificació: 2023-08-26
Bases de dades:MedCat
Fons:Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Arbitratge
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Familiar/domèsticFísicJueusMetge (minories)Mitjancer

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:33/2, s. f.
Òlim:Pere de Pujol, manual de 8/02/1385 a 30/12/1385.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 octubre 1385
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Mestre Jucef Abenàfia, jueu, físic de la casa del rei, és el mitjancer, juntament amb un altre individu, en una qüestió resolta a casa seva.
Persones relacionades
1. Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408) - atorgant
2. Pere de Pujol (fl. 1366 – 1390) - notari

Bibliografia

Citacions:Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Jucef Abenafia'
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).