MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6093 (22 / November / 2024)

Palerm [Palermo] - Archivio di Stato di Palermo - Cancelleria regia – reg. 28, f. 15r

Publicació de la fitxa: 2020-12-21
Darrera modificació: 2023-08-26
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Familiar/domèsticFísicJueusJutgeMetge (minories)

Llocs / territoris

Territoris:Sicília (regne/illa)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Palerm [Palermo] - Archivio di Stato di Palermo - Cancelleria regia
Signatura:reg. 28, f. 15r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:7 març 1397
Lloc:Catània

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El rei Martí l'Humà i el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília, manen a tots els oficials reials del regne de Sicília que observin el nomenament anteriorment fet (10/02/1396, Catània) de mestre Jucef Abenàfia, jueu, físic de la seva casa, com a jutge, assessor i corrector ordinari de totes les causes dels jueus de Sicília que s'hagin de solventar segons la llei mosaica.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409) - atorgant
3. Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408) - beneficiari

Observacions

Aquest manament també és registrat a ASP, Regio Protonotaro, reg. 8, f. 69r.
El nomenament és registrat a Palerm [Palermo] - ASP - Cancelleria regia – reg. 24, f. 127r – Nomenament, Reial – 10 febrer 1396.

Bibliografia

Edicions:Lagumina - Lagumina (1884-1888), Codice diplomatico dei giudei di ..., vol. 1.1 (1884), pp. 181-182, doc. 137
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).