MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6083 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 385, f. 69r

Publicació de la fitxa: 2020-12-20
Darrera modificació: 2023-08-26
Bases de dades:MedCat
Fons:Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

Familiar/domèsticFísicJueusMetge (minories)PagamentSalari

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 385, f. 69r
Òlim:Tresoreria del rei (Pere Marrades)

Data i lloc

Datació:expressa
Data: juliol 1387

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer del rei, Pere Marrades, d'acord amb el corresponent albarà de l'escrivà de ració (5/01/1387, Barcelona), paga a mestre Jucef Abenàfia, mestre de física de la casa del difunt Pere III («maestra Jucef Abenàfia, metge de físicha de casa del senyor rey En Pere, de bona memòria»), 195 ss b. pel seu salari (quitació) de 2 mesos i 5 dies que es compleixen en la data de l'albarà, que és el dia en el qual morí el rei (comptant a raó de 2 bèsties de bast que té assignades).
Persones relacionades
1. Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408) - beneficiari

Text

Transcripció:El metge assistí el rei en la seva darrera malaltia.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:López de Meneses (1954), "Crescas de Viviers, astrólogo de ...", p. 108 (sense citar la signatura)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Jucef Abenafia'
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).