MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6076 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 352, f. 34r

Publicació de la fitxa: 2020-12-19
Darrera modificació: 2023-08-26
Bases de dades:MedCat
Fons:Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

AbsolucióFísicJueusMetge (minories)

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Calataiud [Calatayud]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 352, f. 34r
Òlim:Tresoreria del rei (Ramon de Vilanova)

Data i lloc

Datació:expressa
Data: maig 1366
Lloc:Tamarit de Llitera

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer del rei, Ramon de Vilanova, ingressa 200 florins d'or d'Aragó que paga Jucef Abenàfia, també anomenat Abencrabra, jueu, físic de Calataiud («Juceff Abenàfia, en altra manera apellat Abencrabra, juheu, físich de Calataiud»), per l'obtenció d'una absolució que li ha atorgat Pere III (19/05/1366, Calataiud) per la mort d'Abraham Abenrodac [sic], jueu de la dita vila, de la qual havia estat inculpat, que també anul·la altres penes i multes que se li haguessin imputat fins a la data.
Persones relacionades
1. Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408) - pagador

Observacions

L'absolució és registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 912, f. 145rv – Concessió, Reial – 19 maig 1366.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Jucef Abenafia'
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).