MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6074 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2207, ff. 6v-7r

Publicació de la fitxa: 2021-01-03
Darrera modificació: 2021-01-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Establiment emfitèuticConfirmació
Per unitat productora:Reial

Matèria

BanysDonesJueus

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2207, ff. 6v-7r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:10 desembre 1407

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Martí I confirma, a favor de Tolosana de la Caballería, esposa de Benvenist de la Caballería, jueus francs de Saragossa, l'establiment a cens dels banys públics situats a la parròquia de San Miguel de Saragossa, prop de la jueria. Els banys havien estat venuts a la dita Tolosana per Jaimita Cid, esposa de Pedro López Bailes, ciutadà de Saragossa (21/03/1407), pel preu de 4.000 ss jaq. i havent de pagar un cens anual de 2 morabatins d'or al fisc reial. Al seu torn, Jaimita els havia comprat (17/02/1401) als successors de Juan Pérez de Terreu, escrivà reial, per 2.500 ss jaq. Pere III el Cerimoniós havia establert aquests banys, de titularitat reial, a Juan Pérez de Terreu (27/07/1350) pel mateix cens de 2 morabatins anuals.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Tolosana (esposa de Benvenist de la Caballería) (fl. 1407) - beneficiari
3. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant precedent
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).