MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6066 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2346, ff. 106r-107r

Publicació de la fitxa: 2021-01-03
Darrera modificació: 2021-01-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Ordinació
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierExamen/llicènciaFarmacologiaFísicJueusMedicinaMetge (minories)OrdinacionsPacientReceptaRoda (rodella)Salut/malaltiaVestits

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2346, ff. 106r-107r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 abril 1397
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

La reina Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà i lloctinent general durant l'estada del seu marit a Sicília, estableix unes ordinacions que regulen la segregació de jueus i cristians a Catalunya a fi de promoure la conversió dels primers al cristianisme i assegurar la nova fe dels conversos. Aquestes ordinacions reglamenten (1) la indumentària dels jueus, obligant-los a portar per damunt un vestit llarg i de color fosc, amb caperó llarg i ample del mateix color i cogulla ampla i més petita, sobre el qual vestit havien de dur la rodella, a la part superior esquerra, d'un pam de diàmetre, la meitat vermella i l'altra meitat groga, tal com fan els jueus que entren o viuen a Barcelona, sota pena de perdre els vestits diferents d'aquests que portessin i multa de 10 ll b.; (2) la humiliació dels jueus davant l'exhibició dels símbols cristians, obligant-los a no ser al carrer i a amagar-se durant les processons religioses cristianes en les quals s'exhibís el cos de Crist i la creu, i si són al carrer han d'abaixar la mirada o bé agenollar-se, forçant-los a fer-ho, si calgués, a bastonades (però amb bastons de fusta i no de ferro) i multa de 10 ll b.; i (3) l'exercici de la medicina i de l'apotecaria, prohibint als metges jueus d'atendre pacients cristians, si no és en col·laboració amb un metge cristià, i als apotecaris cristians d'acceptar receptes de metges jueus, i en cap cas elaborar-ne medicaments líquids (electuaris, col·liris o xarops), sota pena de perdre la llicència d'exercir, els metges, i multa de 10 ll b., uns i altres. En l'exposició de motius s'empra una metàfora mèdica, al·ludint al contagi dels sans pels malalts, i una altra de fructícola («ne sani morbido contagio efficiantur infirmi nec poma recencia posita juxta putrida ex coherencia putrefiant»). També es parla metafòricament dels medicaments llíquids, relacionant-los amb la sang dels cristians que els jueus anhelarien, en la introducció del punt (3) («quia dicti judei perfidi velut inimici sitiunt christianorum sanguinem et ipsis christianis periculosum est a judeis medicis in eorum infirmitatibus benefficium assumere medicine»).
Persones relacionades
1. Maria de Luna (1357 – 1406) - atorgant

Observacions

El rei, quan va retornar de Sicília, va mitigar, en algunes comunitats, aquestes ordinacions tan dures: almenys a Girona, registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2190, ff. 15v-16v – Concessió, Reial – 8 juny 1397, i a Perpinyà, a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2210, ff. 24r-25r – Concessió, Reial – 7 agost 1397.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).