MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc6060 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1907, f. 79r

Publicació de la fitxa: 2020-12-19
Darrera modificació: 2020-12-19
Bases de dades:MedCat, FalconAr
Fons:David Nirenberg

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Donació
Per unitat productora:Reial

Matèria

EnsenyamentEscolesEstudiantInfànciaJueusReligió

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1907, f. 79r
Òlim:Gratiarum 18

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 maig 1393
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I, en agraïment pels serveis prestats, fa donació a perpetuïtat i amb plens poders a Garcia del Caudet, membre de la munteria reial, de la casa anomenada de l'Escola, on abans del pogrom s'havia ensenyat la Llei jueva als nens de l'aljama de Barcelona. La propietat de la casa, també coneguda com de l'Almoina, havia passat dels jueus als conversos de la ciutat, i d'aquests a l'erari reial. Era situada al carrer d'En Jafiel i afrontava amb les cases de Vidal Annun, d'Astruc de Piera i dels hereus de Jucef Boniac i Jucef Mossé.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Alfonso García del Caudete (fl. 1393 – 1417) - beneficiari

Observacions

Es fa notar que es desconeixen els nous noms cristians d'aquells jueus les cases dels quals afrontaven amb la casa de l'Estudi, també coneguda com l'Almoina Talmud Torà, i per això s'esmenten amb els antics.

Entre els jueus, la institució era coneguda com a Casa d'Estudi o Talmud Torà. Té l'origen en un decret d'Esdres i la Gran Assemblea, que va fer obrir una escola pública a Jerusalem per assegurar l'educació dels infants orfes al retorn del segon contingent d'hebreus de l'exili de Babilònia, el 459 a.C. Com a conseqüència d'això, es varen establir escoles públiques, sufragades per cada comunitat, en totes les ciutats i pobles per educar tots els nens des de l'edat de sis o set anys. Es va fixar en vint el nombre d'estudiants per professor. El Talmud Torà tenia l'objectiu d'instruir l'estudiant en la Llei de Moisès i en la literatura rabínica, la lectura d'oracions, en les benediccions i en els principis pedagògics del judaisme, que es van integrar al pla d'estudis.

Vegeu també Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1907, ff. 91v-92r – Notificació, Reial – 7 agost 1393.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).