MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc604 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 336, ff. 22r-23r

Publicació de la fitxa: 2018-11-13
Darrera modificació: 2023-12-06
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

FísicMestrePapaReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 336, ff. 22r-23r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 setembre 1310
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II, vista i coneguda la mentida que contra ells dos ha dit mestre Arnau de Vilanova davant el papa i els cardenals, escriu al seu germà, el rei Frederic de Sicília, demanant-li que, per dignitat, deixi de tenir com a familiar seu el metge i li recomana que al més aviat que pugui s'excusi davant el papa Climent V defensant-se de les afirmacions que mestre Arnau ha fet contra ell. L'informa que troba contradiccions entre el text del Rahonament que li lliurà mestre Arnau de Vilanova a Almeria i el que acaba de rebre de la Cort papal d'Avinyó.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 266, doc. 211
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - remitent
2. Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) - destinatari
3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat
4. Climent V (1264 – 1314) - esmentat

Text

Transcripció:«Excellenti et magnifico Principi Regi Frederico tercio, karissimo fratri suo. Jacobus, dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice Comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et Capitaneus generalis. Fraterne dilectionis plenitudinem cum votivis successibus et salute.
Fraternitati vestre serie presentium notum fiat, olim existentibus nobis in obsidione Civitatis Almarie, significatum nobis fuisse de romana Curia per aliquos amicos nostros quod Magister Arnaldus de Villanova in quadam propositione quam fecit coram Sanctissimo in Christo Patre domino Clemente, Summo Pontifice, in privato consistorio aliqua verba dixit et protulit nos et vos nimium tangentia, videlicet quod nos et vos dubitaveramus utrum traditio euuangelica esset ab inventione hominum vel divinitus inspirata. Nos autem, qui nunquam de hoc cogitavimus nec unquam verbum super eo scivimus vel diximus cum eo vel alio quoquomodo, non multum de significatione huius rei curavimus.
Attamen expectantes quod quamprimo dictus Magister nostram adiret presentiam sciremus ab eo quid predicta veritatis significatio contineret. Contigit autem, nobis adhuc in eadem obsidione manentibus, dicto magistro Arnaldo inibi adveniente ad nos exposita sibi a nobis redarguendo significatione huiusmodi requisitus a nobis, eam fecisse vel dixisse omnino negavit. Asseruit tamen se fecisse in scriptis quandam propositionem coram dicto domino Summo Pontifice in consistorio, quam dixit se in scriptis habere, et quam de verbo ad verbum, mutatis per eum solummodo verbis Latinis in lingua Romana, concessa sibi per nos audiencia in obsidione predicta, coram nobis et pluribus aliis publice publicavit.
Per cuius continenciam et per tenorem proposicionis facte per eum coram dicto domino Summo Pontifice, quam nobis, ut infra dicitur, postmodum transmisit, idem dominus Summus Pontifex, veluti contrarium continentes, prefatum magistrum Arnaldum manifestissime conspeximus mentientem. Ipse enim magister Arnaldus tunc coram nobis in dicta obsidione iterum affirmavit se nullam aliam coram domino Papa proposicionem fecisse, que nos vel vos in aliquo tangeret vel gravaret. Ad quorum certificacionem plenius habendam nobis instanter et instanter ac multiplicata instancia supplicavit ut inde prelibato domino Summo Pontifici scribere deberemus. Nos autem pro certificacione habenda scripta nostra direximus apostolice dignitati. Hiis itaque diebus ab ipso domino Papa litteram recepimus rescriptivam, in qua placuit ad nos mittere interclusa proposita et in scriptis oblata ipsi domino Pape per dictum magistrum Arnaldum, que tunc Reverendo in Christo patri domino Berengario, Tusculano Episcopo, tunc tituli sanctorum Nerey et Aquillei presbitero Cardinali, per ipsum Magistrum Arnaldum dominus Papa tradi mandavit, ut in dicta eius rescriptiva littera continetur.
Nos igitur legentes et conspicientes scripta hec a dicto domino Summo Pontifice nobis missa in eis verba vidimus expressata, que dictus magister Arnaldus se audivisse affirmat a nobis et vobis, que, si vera existerent, nedum nostrum et vestrum set cuiuslibet Christiani nomen et gloriam denigrarent. Ubi dicitur vos inter aliquas causas dicto magistro sic expresisse quod impellebat vos ad ipsas causas dubium, quod occurrebat vobis de doctrina evangelica, utrum esset humana inventio vel divina traditio, et de vobis sub similibus verbis alibi quasi consimile legitur in hiis scriptis. Subsequitur etiam in eisdem dictum magistrum respondentem vobis inter alia sic dixisse quod, vaccante sede post Benedictum, vocatus per nos adivit presenciam nostram et quod narravimus ei cogitatum et dubitaciones recte per omnia similes cogitatui et dubitacionibus vestris quodque insuper addidimus quod sepe videramus in sompnio patrem nostrum in habitu mirabili tradentem nobis quatuor auri pecias, et alia plura verba prosequitur super eo, ut in dictis scriptis plenius continetur.
Nos, inquam, hec videntes, nimium provocati ad iram, stupefacti ac vehementer stimulati fuimus audientes et videntes rem nunquam in nobis excogitatam neque per consequens dictam, cum nunquam etiam super talibus cum dicto magistro Arnaldo nec cum alio contulerimus, ut predicitur, die aliquo vite nostre. Nec etiam verum fuit quod nos sompnium predictum fecerimus nec consequenter cum dicto magistro loquti fuerimus in aliquo super eo. Non enim placitum sit ante illum Regem Regum, qui nos regnare facit et vivere, quod in suis sanctis evangeliis dubitacionem aliquam habuerimus nec habemus, et sicuti de nobis scimus, sic de vobis, quem firmissime credimus catholicum principem, ab hoc insontem indubitabiliter arbitramur.
Mirandum sic est de dicto magistro Arnaldo, cum tantum mendacium dixerit contra nos et vos. Qui etiam Magister circa hoc comisit triplicem falsitatem, primo quare nos in evangeliis proposuit dubitasse, quod nunquam in cor nostrum ascendit. Secundo quare dictum sompnium nos fecisse et sibi retulisse asseruit, quod, ut prediximus, nunquam fecimus nec secum aliquid super eo contulimus. Tercio quare, nobis eum, ut supra scribitur, interrogantibus an dixisset, se dixisse, ut prescribitur, omnino negavit.
Cuius rei contrarium per dictam scripturam a sanctitate apostolica nobis missam et nobis et vobis et cuique intuenti manifestum est, pro quibus, si diligenti consideracione quis velit attendere, dictus magister mendax probatus efficitur, adeo quod deinceps neque nos neque vos neque alia persona laudabilis eum habere debet familiarem neque sibi exhibere favorem. Nos preterea, habito cum deliberatione consilio, domino Summo Pontifici et quibusdam dominis Cardinalibus amicis nostris super hiis direximus specialia scripta nostra ut eis de dicti Magistri tam nephando mendacio clarius et plenius innotescat.
Vos autem, karissime frater, visis et diligenter consideratis scriptis dicte propositionis coram nobis in obsidione jamdicta per prefatum Magistrum, ut predicitur, facte, ac littera rescriptiva papali, de qua supra diximus, ac scriptis nobis in ea missis interclusis, quorum omnium translatum vobis mittimus sub sigilli nostri munimine interclusum, tam scribendo domino Pape et aliquibus dominis Cardinalibus quam alias, expedietis super huiusmodi negocio quod discretioni regie videbitur expedire, unum tamen scribere obmittere non vidimus quod iam in nos supersimus quod quare dictus Magister contra nos et credimus quod contra vos tam graviter manifesto mendacio, sic excesso, familiaritatem eius ulterius perlongetis. Etenim si vos de hiis domino Summo Pontifici vos volueritis excusare, quod nobis visum est per vos totaliter debere fieri absque mora, et prefatum magistrum interim retineretis familiarem, vobis unum alii nimium repugnaret et honori vestro ac statui nullatenus expediret.
Datum Barchinone VIIIº kalendas octobris anno Domini Mº CCCº Xº.
Idem. (Bernardus de Aversone mandato Regis, cui fuit lecta et qui in parte correxit eam.)»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 266, doc. 211
Llibres
Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó
Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris

Observacions

El text d'Almeria apareix en doble còpia en l'inventari dels béns i mobles de mestre Arnau de Vilanova, que publicà Roc Chabàs, sota els núms. 186 i 260. Chabàs i Llorens (1903), "Inventario de los libros, ropas y ..."
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 266, doc. 211
Veure també: Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 336, f. 20rv – Lletra, Reial – 1 octubre 1310

Bibliografia

Edicions:Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., II, pàg. 891
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 266, doc. 211
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 145, doc. 192
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 292-293, doc. 140
Pou i Martí (1930), Visionarios, beguinos y ..., pàg. 97, nota 2
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).