MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc603 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – Pendent

Publicació de la fitxa: 2018-11-13
Darrera modificació: 2023-12-07
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Lletra

Matèria

CardenalFísicFrareMestrePapaProfetismeReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:Pendent

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 setembre 1311
Lloc:Avinyó [Avignon]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Fra Gonçal de Balboa, ministre general dels frares menors, diu al rei Jaume II que el cardenal Mincio de Murrovalle l'ha informat dels termes i contingut del Rahonament, realment infamant per al monarca. Li aconsella, però, clemència envers l'autor del Rahonament.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 291, doc. 227
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
2. Giovanni Mincio da Murrovalle (m. 1312) - esmentat
3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat
4. Gonzalo de Balboa (m. 1313) - remitent

Text

Transcripció:«… Juxta quod promiseram per alias litteras, quibus ad dignitiva rogamina regia pro fratre Arnaldo Olibe michi transmissa cum dilacione quadam et impletionis promissione respondi.
Statim cum veni ad curiam, habita collacione cum venerabili patre et domino domino fratre Johanne, Portuensi et Sancte Ruffine Episcopo, super negocio dicti fratris Arnaldi habitoque, prout teneor, intuitu reverenti ad regia rogamina, que preceptorum vice susceperam, decrevi de consilio et beneplacito domini memorati excessus prefati fratris Arnaldi, quamvis enormes et dignos aspera ultione, disimulare clementer, ut ex regia gracia sentiat se indulgenciam et misericordiam consequtum. Et ecce, super hoc scribo ministro Aragonie vel eius vicario […]
Verum quare fratres, pensata eius condicione, solliciti sunt et dubitant ne, sua cervicositate ipsum ad preterita impellente, revertatur ad vomitum, supplico [...] quatenus [...] fratrem Arnaldum [...] cohibere dignemini, quod, sicut ipse regio interventu indulgenciam liberalem sortitus est, ita et ordo de non attemptandis ultra per eum insolentiis solitis sit securus [...]
Datum Avinione XVII kalendas Octobris.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 291, doc. 227
Llibres
Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris
Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó

Observacions

El P. Martí de Barcelona data la lletra a Avinyó el 15 de setembre de 1310.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 291, doc. 227

Bibliografia

Edicions:Finke (1933), "Nachträge und Ergänzungen zu ...", IV, pàg. 459-460
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., III, pàg. 691-692, doc. 21
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 291, doc. 227
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 145, doc. 191
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 292, doc. 139
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).