MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc598 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Butlles – lligall XXVI, núm. 38

Publicació de la fitxa: 2018-11-13
Darrera modificació: 2023-12-05
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Butlla

Matèria

CardenalFísicMestrePapaProfetismeReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Butlles
Signatura:lligall XXVI, núm. 38

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8 juny 1310
Lloc:Avinyó [Avignon]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Climent V tramet a Jaume II, per mitjà de mestre Arnau de Vilanova, el text autèntic del seu Rahonament que guardava el cardenal Berenguer Frédol, bisbe de Frascati.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 261, doc. 206
Persones relacionades
1. Climent V (1264 – 1314) - remitent
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - intermediari
4. Bérenger Frédol (fl. 1289 – 1323) - esmentat

Text

Transcripció:«Clemens, episcopus, Servus Servorum Dei. Carissimo in Christo filio Jacobo, Regi Aragonum Illustri, Salutem et apostolicam benedictionem.
Ex tuarum accepimus serie litterarum quod per aliquos tibi significatum extiterat quod dilectus filius Magister Arnaldus de Villanova quedam te et Carissimum in Christo filium nostrum Fredericum, Regem Trinaclie Illustrem Germanum tuum tangentia, proposuerat coram nobis, super quibus per nos certificari humiliter supplicasti.
Verum, ut de huiusmodi propositis et nobis in scriptis oblatis per eundem Magistrum Arnaldum in Consistorio privato notitiam tua habeat celsitudo, ecce quod scripta et proposita ipsa que tunc Venerabili fratri nostro Berengario, Tusculanensi Episcopo, tunc tituli Sanctorum Nerey et Aquilei Presbitero Cardinali, per eundem Magistrum Arnaldum tradi mandavimus, tibi mittimus presentibus interclusa.
Datum Avinione VI Idus Junii Pontificatus nostri Anno Quinto.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 261, doc. 206
Llibres
Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó

Bibliografia

Edicions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., XIX, pàg. 320, apèndix, doc. XLIX
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 261, doc. 206
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 142, doc. 185
Menéndez Pelayo (1880-1881), Historia de los heterodoxos ..., III, pàg. CXXII-CXXIII
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 291, doc. 135
Santi (2011-2013), "Bérenger Frédol ...",
Mensa i Valls (2011-2013), "Confrontació de les tesis ...",
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).